Recordem els últims Nadals en alguns indrets abandonats a partir de l'experiència viscuda pels seus propis veïns
Actualment, les festes nadalenques omplen de moviment les llars d'arreu de Catalunya, amb familiars i amics que celebren plegats Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any i Reis. Fa dècades, però, aquestes tradicions també animaven les cases de pobles que avui es troben buits.
És el cas dels veïns de Marmellar. Abans que comencessin a marxar de la muntanya del Montmell, al Baix Penedès, fa més de 40 anys, Nadal era l'excusa per reunir els veïns al Cafè de Cal Taverné, regentat per una família de masovers. Hi ballaven al ritme d'un orguenet, o com l'anomena la filla petita de la casa, Rosa Figueras, un "piano manubrio". A sota del local, la llar de Cal Taverné cuinava els àpats de Nadal amb les seves últimes matances, en un poble que prescindia d'electricitat i aigua corrent i que la Rosa va deixar enrere quan tenia 15 anys
Al contrari que Cal Cinca, una de les 5 cases que integraven el poble de Conill, a l'Urgell, que parava a taula els aliments que reservava la tia de Josep Maria Guim al seu rebost. De petit, hi celebrava el dia de Reis. Menjar que en altres èpoques de l'any servia per alimentar rodamons i guàrdies civils que passaven a fer la ronda i que Guim emmarca dins de l'hospitalitat que emanava la seva tia Francisca, que va morir abans que la família marxés de Conill als anys 80. Un poble al qual durant la seva infantesa ja era difícil d'accedir-hi.
Conill pertanyia a aquells pobles que s'abastien dels seus mateixos recursos, amb els productes que els veïns cultivaven i produïen. A les Cases de Canelles, desaparegut des de la dècada dels 80, la mare de Teresa Fontelles va convertir una de les habitacions de la seva llar en una botiga. Els treballadors migrants que construïen l'embassament de Canelles a inicis dels anys 50 hi acudien per fer les compres de Nadal i celebrar les festes.
Fontelles veia en aquella època com l'aigua inundava el poble de la seva padrina, Blancafort, que s'anava buidant de veïns a mesura que avançaven els treballs en la presa. En els seus últims Nadals, carrers i cases s'omplien dels productes de receptes locals.
Els veïns de la colònia industrial de Vallcarca, a la vora de Sitges, es reunien a les cases dels treballadors i s'aplegaven a la mateixa taula, tal com explica María José Martínez. Abans de traslladar-se a Sant Pere de Ribes per la pols nociva que emetia la cimentera on treballaven el seu pare i qui considerava part de la seva família, Martínez presenciava la visita dels Reis d'Orient a l'antic cinema de la colònia. Avui parla, fent memòria, de regals que mai arribarien i assegura que els dies de Nadal continuava fent allò que més li agradava: escoltar la ràdio a la sala d'estar. | Informa: Eloi Sadurní
