Descartat el cementiri nuclear de Cuenca, la nova proposta planteja que cada central compti amb un magatzem contigu pels residus
Enmig del debat obert sobre la necessitat o no de prorrogar la vida de les centrals nuclears, és important saber què es farà amb els residus que han generat en tota una vida d'activitat. Un cop descartat el cementiri nuclear que s'havia de construir a Villar de las Cañas, a la província de Cuenca, la previsió és que els residus radioactius estiguin en uns magatzems al costat de cada central fins a l'any 2073, quan s'ha de posar en funcionament un magatzem geològic profund en una localització encara per escollir.
Aquest és el camí que marca el setè pla nacional de residus radioactius, aprovat el desembre de 2023, quan es descarta de forma definitiva el cementiri nuclear central que s'havia d'ubicar a la província de Cuenca. L'opció ara és construir el 2073 un magatzem geològic profund, a uns 500 metres de profunditat i en un terreny rocós estable, d'argila, sal o granit, i portar-hi els milers de tones d'urani gastat que actualment hi ha a vuit emplaçaments nuclears a Espanya, quatre d'ells a Catalunya.
I fins aleshores, els residus romandran en uns magatzems temporals descentralitzats, ubicats a cada central nuclear. Una opció que no ha generat el rebuig que va aixecar el cementeri nuclear central que es va descartar. Enresa defensa que la construcció del magatzem geològic profund el 2073 és la solució més acceptada per la comunitat internacional, a països com Finlàndia, Suècia, Suïssa o França. A Espanya es preveu escollir la ubicació en un període de 8 a 10 anys.
Tot plegat, un pla que té un cost de 20.000 milions d'euros, que es finança amb la taxa que paguen a Enresa les propietàries de les centrals. Les tres catalanes, Ascó I i II i Vandellòs II han declinat participar en aquest reportatge | Informa: Climent Sabater
