El centre d'arts Santa Mònica reflexiona sobre el poder de les imatges i com modelen la percepció de la realitat a l'exposició 'L'assalt de la il·lusió'
Núvols tancats en una bombolla de sabó suspesa en l'aire. Una poètica peça del col·lectiu AA Murakami en què una màquina s'encarrega de crear la màgia. Forma part d'aquest viatge de fotografies que semblen quadres, de laberints de miralls, de jocs de perspectives a través d'espiells, de retrats familiars en què la mare és una figura de cera, de quadres mòbils que activen els visitants, o de falsos noticiaris bèl·lics generats per un programa informàtic.
Obres en què l'exposició 'L'assalt de la il·lusió', comissariada per Enric Puigpunyet, director del Santa Mònica, explora com l'art captiva la nostra mirada i com les imatges influeixen en la nostra percepció de la realitat:
"Tots els nostres estímuls culturals, que nosaltres tenim des de la infància, ens acaben reconfigurant el que entenem com a realitat, el desig, ens acaben reconfigurant l'espectre ideològic. L'exposició parla dels efectes de l'art i la cultura sobre la nostra percepció de la realitat i sobre el nostre desig".
En un recorregut sensorial ple de vels i miralls que recorda els espectacles de màgia o les fires d'atraccions, són les obres mateixes les que revelen el truc. Segons Puigpunyet, "el que és molt important en el moment que estem vivint és entendre quins són els mecanismes tècnics i ideològics que estan operant al darrere d'aquests efectes d'il·lusió. Són obres que ens fan flipar i que després, d'alguna manera, se'ns desvetlla perquè ens han fet flipar".
Un art de la il·lusió que ens fascina en peces com un dels famosos forats negres de l'escultor Anish Kapoor, que ens convida a mirar l'abisme. | Informa: Marta Orquín
