Un informe dels Mossos d'Esquadra constata que els lligams socials i familiars dels joves de Ripoll no van ser suficients per evitar que caiguessin a l'extremisme
Segons l'informe, els joves d'entre 15 i 26 anys que s'havien escolaritzat a Catalunya i mantenien una vida social i laboral activa, percebien la seva integració de forma molt diferent del seu entorn. Aquests joves percebien un "microracisme" i discriminació, la qual cosa els predisposava a adoptar una narrativa extremista violenta.
L'imam de Ripoll va ser la porta d'entrada de la ideologia extremista per a aquests joves, que pràcticament no tenien coneixement de l'Islam. Amb aquesta percepció d'amenaça, van començar a adoptar actituds segregacionistes contra les persones no musulmanes i a exposar continguts violents, legitimant l'ús de la violència entre els membres del grup, que era molt tancat en si mateix.
Segons l'informe, que s'ha elaborat amb centenars de proves virtuals i físiques i a partir de 200 declaracions policials i una cinquantena d'entrevistes a persones de l'entorn de la cèl·lula, els factors de risc eren tan sòlids que els factors de protecció, com ara, els lligams familiars, les amistats o l'educació no van ser prou poderosos per contrarestar el discurs extremista que els va acabar empenyent a cometre atemptats violents. | Informa: Núria Alcalà
