Parlem amb Bego Prados, mare d'una noia a qui li van diagnosticar autisme quan era molt petita i autora del llibre 'No pasa nada'
Educar i cuidar una filla amb autisme suposa unes dificultats quotidianes no sempre fàcils d'assimilar, sobretot quan les desigualtats socials condicionen tant l'accés als serveis bàsics. Bego Prados explica que aspectes com la renda, el lloc de residència o el funcionament del sistema sanitari resulten determinants a l'hora d’obtenir un diagnòstic i teràpies adequades. Malgrat els avenços dels últims anys, denuncia que un obstacle important continua sent arribar a un diagnòstic, no només en la infància sinó també en l'edat adulta.
Pel que fa a l’impacte emocional, l'autora del llibre 'No pasa nada', explica que el moment de saber de l'afecció va estar marcat més per la por a la desatenció institucional que no pas pel mateix resultat. Lluny de trobar orientació i suport, ella i la seva parella no es van sentir acompanyats i els va desbordar la manca de recursos i no disposar d'un assessorament professional.
Bego Prados critica que el diagnòstic sovint es converteix en una etiqueta pesada que no va acompanyada de les eines necessàries per garantir una bona qualitat de vida, sinó que pot acabar actuant com una trava dins del mateix sistema.
Al mateix temps subratlla la necessitat d'entendre l'autisme des d'una perspectiva més àmplia i allunyada d'estereotips. Recorda que es tracta d’un espectre amb manifestacions molt diverses i que no és una malaltia, sinó una forma diferent de funcionament neurològic. | Informa: Olga Rodríguez
