La longevitat ha deixat de ser una anomalia estadística per convertir-se en l’eix central de la transformació social contemporània. En societats com la nostra, on l’esperança de vida supera els 80 anys, persistir en un model de jubilació basat en la retirada és no només obsolet, sinó ineficient. La qüestió ja no és com sostenir econòmicament la vellesa, sinó com dotarla de sentit, estructura i valor.
En aquest context, la Longevitat Generativa emergeix la necessitat d’una planificació activa de la segona meitat de la vida, que integri salut, coneixement i participació. El Projecte 55+ apunta en aquesta direcció, proposant un canvi de mirada: de passivitat a contribució. La transferència de saber i el compromís cívic no són complements, sinó actius estratègics. Ignorar aquest potencial és malbaratar capital social. Ens ho explica Filipa Teixeira, cofundadora del Projecte 55+ i directora del seu desplegament a Barcelona i Catalunya.
Apostar-hi, en canvi, és reforçar la cohesió i la sostenibilitat del sistema. La longevitat, ben orientada, no és una càrrega: és una oportunitat col·lectiva.
