INTERVENEN Joan Pau, estudiós de la llegua en la música ARXIU Eugeni Casanova, periodista
IL·LUSTRACIONS MUSICALS Rumbas cubanas, Rolando Laserie El mig amic, Peret Barcelona tiene poder, Peret La rumba dels 60's, Gato Pérez La rumba de les castanyes, El Pot Petit
CONTINGUT La rumba és un ritme i un ball tradicional de Cuba amb arrels africanes. Va néixer en l’època colonial. Avui parlem de la geografia de la rumba És una típica dansa folklòrica africana de l’època de l’expansió sucrera i servia com a ball de fertilitat que va inspirar la rumba. Lolita Flores diu que el seu pare, Antonio González El Pescaílla, fou l’inventor de la rumba y de la tècnica del ventilador. Sigui com sigui un dia va aterrar a Barcelona el Gato Pérez, que no era cubà però sí argentí, i es va sumar a la rumba catalana i d’aquí, patrimoni de l’ètnia gitana amb persones molt progressistes i bons professionals. Antoni Carbonell Giménez, conegut com a Sicus Carbonell, és un músic i director de cinema gitano català. És el cantant, compositor i guitarrista principal de Sabor de Gràcia, grup que va fundar i impulsar el 1994, i una de les veus de referència de la rumba catalana actual.
De rumbes n’hi ha moltes, com de rumberos. Hi ha mols ajuntament i entitats que la usen com a carta de presentació. Aquest programa es va concebre arrel d’una nota de l’Ajuntament de Tossa de Mar: Presentació del VI Festival de Rumba i Música Catalana de Tossa. Ens vàrem posar en contacte amb el servei de premsa que ens va dirigir cap a la regidora de Festes, Andrea Nadal. No va ser possible, per motius d’agenda, fer-ho i vàrem acordar entrevistar-la a finals de temporada doncs sembla que llavors podria dedicar-nos 10 minuts. Fa uns quinze dies, vàrem novament contactar amb ella que es va donar una hora que li era còmode. Telefonant-la a aquesta hora ningú atenia el telèfon. Novament vàrem intentar una altre hora i ens va passar el mateix. Finalment ens diu que no té temps per fer una entrevista. Mai ens havia passat i menys a Tossa on el servei de premsa sempre ha estat molt eficaç. En sap greu perquè és un municipi que hem tingut en compta des de l’època de l’històric Salvi. Hem fet programes en directe des de la població, ens hem dedicat a l’Ava Gardner, hem parlat amb hotelers, amb pescadors... El Pelegrí l’hem seguit i, fins i tot, hem fet una transmissió en directe durant dos dies des dels punts claus de la romeria. En fi, no hem trobat en els millors dies la regidora.
La geogràfica a Catalunya de la rumba està centrada entre d’altres, en el carrer de la Cera i en la plaça del Raspall de Gràcia, tots dos a Barcelona, però també es poden trobar arreu. En Sicus pot donar fe de que els seus avantpassat ja eren a Gràcia venint de Perpinyà. I de Perpinyà hem de parlar perquè el barri de Sant Jaume, on es parla català, té un població d’ètnia gitana que conrea la rumba. Ens en parla Joan Pau, estudiós de la relació entre llengua i cançó. Acabem fen referència a una curiositat que ens la descriu en un llibre el periodista Eugeni Casanova: les poblacions franceses que tenen barris gitanos i on només es parla català.
