IL·LUSTRACIONS MUSICALS Venim del nord, venim del sud, Lluís Llach I si canto trist, Lluis Llach El meu país, Teresa Rebull
CONTINGUT Avui estem a Portbou, el darrer poble de la Costa Brava, un del punts de partida dels que avaren exiliar fugint de les tropes franquistes. L’escriptora Maria Mercè Roca ens el descriu en la seva obra biogràfica La casa gran. Portbou, amb el Acords de Schengen ha perdut el transit duaner i bona part del transit ferroviari des de que circula l’AVE. També ha perdut el gran contingent de la Guardia Civil al perdre igualment el pas fronterer. Portbou reviu cada any el camí que seguiren els que travessaren la frontera pel litoral mediterrani pretenent que se’ls consideres com a refugiats. Coll de Belitres enllà podem arribar, amb l’organització de la ruta dels exiliats, fins a Argelers. Aquesta població havia estat la base d’una modesta activitat pesquera. Ara s’ha vist transformada pel turisme que ha donat lloc a la formació de de dos nuclis importants: la Platja d’Argelers, a la zona més propera a la vila, i el Racó, al límit entre la platja i la costa rocosa.
Al febrer del 1939 el panorama no era tan idíl·lic: ni turístic, ni de lleure. El 39 s’hi establir el camp d’Argelers, on foren internats refugiats de la Guerra Civil Espanyola. Era una superfície sorrenca voltada de filat on foren construïts uns escassos barracons; a mitjan febrer hi havia uns 70 000 homes que reberen el tracte de presoners de guerra. Al cap de pocs mesos, els internats foren traslladats en gran part al camp del Barcarès al Rosselló. El 1999 hom erigí a Argelers un monòlit commemoratiu en record de l'exili republicà a l'emplaçament on hi havia l'entrada del camp.
El 2002 fou fundat a Argelers el Centre d’Interpretació i Documentació sobre l’Exili i la Retirada, que el 2014 fou inclòs en el Memorial del camp d'Argelers, i al febrer del 2015, el primer ministre francès Manuel Valls homenatjà en un acte solemne a Argelers els refugiats republicans dels camps de concentració de la Catalunya Nord. Hi un espai que només es visibilitza com un petit tros de terra sense cap atractiu. És el Cementi dels Espanyols a Argelers on hi ha soterrades les restes de víctimes del fred, la gana o senzillament, de gent sense ganes de viure.
