INTERVENEN
Txevi Rovira, TradiCat
Francesc Fabregat, director general de Cultura Popular de l’Ajuntament de Barcelona
Anni Boguer, participant Congrés Focs de Sant Joan de la Catalunya Nord
Laia Aguilà, artesana de la llana del Clot de la Móra, Tagamanent
Carles Lumeras, Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny
ARXIU
Ramon Gual, historiador del Conflent
IL·LUSTRACIONS MUSICALS
Les Fogueres de Sant Joan, Celdoni Fonoll
20 de març, Joan Manuel Serrat
Les Quatre Estacions-L'Estiu, Vivaldi
Nit de Sant Joan, Jaume Sisa
Desperta't Rosselló́, Pere Figueres
Quan el pare no té pa, popular infantil
CONTINGUT
Podem dir que ja s’ha manifestat la primavera amb el seu esplendor i donarà pas a l’estiu quan el solstici marqui la jornada en que el dia té la màxima durada i la nit és més curta. Enguany es produirà a dos quarts i cinc minuts de la una de la matinada del 21. En hora solar, o en UTC, Temps Universal Coordinat, que va corregint un segon de tant en tant per seguir el sol, l’estiu arribarà a dos quarts i cinc d’onze de la nit del 20 de juny tal com pregona en Serrat.
En Txevi Rovira de TradiCat l’entrevistem amb ocasió del Congrés Internacional dels Focs de Sant Joan. Parlem de TradiCat, una associació cultural sense ànim de lucre que distribueix la Flama del Canigó als pobles i ciutats de les comarques d'Osona i el Ripollès cada 23 de juny. L'associació va néixer l'any 2003 a iniciativa de diverses persones voluntàries i entitats de les dues comarques que vetllaven perquè la Flama arribés arreu des que el 1966 va travessar els pirineus i es va començar a distribuir pel principat de Catalunya.
En Francesc Fabregat, director general de Cultura Popular de l’Ajuntament de Barcelona, ens fa un recorregut històric de la tradició i de com ha reviscut a la ciutat comtal.
Per la seva banda, Anni Boguer, participant al congrés provinent de la Catalunya Nord recorda un fet sentimental, com en el Castellet de Perpinyà s’ha reproduït la cuina d’una masia del Canigó perquè la llard de foc sigui un testimoni i a la vegada un compromís anímic amb la velleta que no volia que el foc s’apagués.
Canviant de tema, de Vic passem a la Vall de la Castanya al municipi del Brull, al Montseny, no gaire lluny de la capital d’Osona. Ens hi va invitar en Xavier Cateura, activista cultural, investigador i divulgador de temes culturals i històrics del massís. Des de fa anys, resideix a la Rectoria de la Vall de la Castanya entre el pla de la Calma, a una banda i, a l’altra, el Turó de l’Home i les Agudes.
Una de les persones que ens hi vàrem trobar va ser la Laia Aguilà, artesana de la llana que viu a la masia El Clot de la Móra, Tagamanent. Amb ella vàrem parlar del producte que elabora i dels tallers que imparteix. Avui voldrem saber perquè va abandonar la gran ciutat per viure al Montseny i com s’hi troba de bé.
Carles Lumeres és el president de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny que a la vegada edita la revista el cau del llop que ara fa 25 anys. De la coordinadora ja en vàrem parlar. Ara volem saber més coses sobre la revista.
I demà continuarem parlant amb ell i amb una sèrie de persones que ens vàrem trobar a la rectoria de la Castanya, al Monseny, gràcies a la invitació d’en Xavier Cateura.
