Municipi d'uns 1.300 habitants situat en un aplec de petites i grans valls que irriguen un territori de boscos, prades i rierols. Situat al nord-oest d'Olot i limitant amb poblacions veïnes del Ripollès, per la Vall de Bianya hi passa la històrica via romana de Capsacosta que enllaçava amb la Via Augusta cap el centre de l'imperi per allò de que 'tots els camins porten a Roma'. En el seu terme podem trobar protegides pel paisatge una quinzena d'esglésies romàniques llegat de l'edat mitjana i entre el cultiu destacarem el farro, una mena de blat salvatge que va ser un dels primers cereals cultivats al Proper Orient. Es tracta d'un aliment ric en fibres i proteïnes que és el protagonista d'una fira anual: la Fira del Farro. Si consultem l'Enciclopèdia Catalana podrem llegir 'Farro. Farinetes bullides o fregides, fetes amb farina de blat de moro, que hom menja al Rosselló i a la zona septentrional del Principat'.
Avui assistim a un tast mol lúdic i nutritiu, un tast de menges fetes amb farina de farro. Sabrem com el farro i el pa negre eren un recurs barat a la postguerra i com ara en els millors forns o fleques s'ofereix com un producte exquisit. Un flequer ens parlarà de la seva evolució i amb el que fou president de la llar de jubilats recordarem com el pa era esperat a les masies i ens aclarirà perquè es deia que el pa calent feia malt, es tractava d'un fre perquè no es devorés a la primera. Això, quan es passava gana.
Temps era temps que la gent per anar a festa major havia de caminar hores i tornar a les fosques tot fent gresca. O més seriosament, per anar a unes conferències que feia l'Església sota el nom de la Santa Misión
Santi Reixach, alcalde de la Vall de Bianya i president del consorci de l'Alta Garrotxa, ens diu que la Fira del Farro ha arribat a la setena edició i ofereix conferències i propostes gastronòmiques a l'entorn d'aquest producte. I aquest any se n'ha fet una, també molt interessant sobre com condiciona el paisatge la climatologia. L'ha donat en Jordi Zapata observador climatològic del municipi, entre moltes altres coses.
I dins del programa de la fira, el sopar de tast d'elaborats de farro inclou els plats tradicionals i una gran imaginació innovadora a més de postres i beguda. Per cert que a la Vall de Bianya us oferiran cervesa... de blat de moro. Per la seva banda, en David Darné, coordinador de la fira, ens explica les particularitats del farro i del blat de moro.
Tenim l'oportunitat de parlat en el decurs del tast, amb Pere Macias, alcalde que fou d'Olot, president de la Diputació de Girona, conseller de la Generalitat i, ara, diputat al Congrés. Ens comenta la infraestructura viària de la Garrotxa i com es va resoldre el seu aïllament geogràfic.
I per acabar de comprendre com Vall de Bianya es promociona al món anem a l'exposició de fotografies de viatgers bianyens que pregonen arreu el nom del poble.
Abans però d'acabar us donem un indici del contingut dels programes vinents. Fa 75 anys que mig milió de persones, civils i militars van travessar la frontera camí de l'exili. Les poblacions de Porbou, La Jonquera,La Vajol Molló, els passos fronterers dels colls d'Ares, Portús, Belitres, Manrella, Lli..., en varen ser testimoni. Feia dies, el 26 de gener que precedits d'un retira massiva, havia caigut Barcelona. I aquí arrenca la història d'en Rovira i Virgili, 'El últims dies de la Generalitat Republicana' que recordarem amb el testimoni de la seva filla, la Maria Rovira.
I així, en els propers programes parlarem de les poblacions que varen ser testimonis d'aquesta immensa corrua de gent.
