Aquesta setmana hem estat a les Terres de l'Ebre. Hem fet un periple des de la Terra Alta fins al Delta i hem parlat amb gent de les quatre comarques que configuren aquest territori que és un com un petit país vertebrat per l'Ebre. Unes comarques fa temps deixades de la mà de Déu i que la possibilitat d'un transvasament va provocar que la gent expressés la identitat al territori per mitjà de la Plataforma de Defensa de l'Ebre.
Avui farem un recorregut global per detallar la nostra experiència en posteriors edicions. Avui iniciem el nostre programa a la Terra Alta
I a la Terra Alta,la memòria de la batalla de l'Ebre, el record de l'estada de Picasso, els Ports, el vi i una gastronomia característica. Ens ho explicava en Salvador Miralles, un pastor que va dedicar-se a l'hostaleria i que finalment va crear la Fonda Miralles quan el municipi estava preocupat perquè ja no tenien cap llit per oferir. I com que de jovenet pasturava crestons, un cabrit capat de l'espècie de cabra blanca, el va reintroduir als Ports ja que fins els anys 50 hi havien 30 ramats de cabres blanques amb uns 5000 animals que més tard van començar a desaparèixer. Ara a Horta de Sant Joan, gràcies a en Salvador es pot menjar crestó.
Salvador Carbó és el responsable de l'ecomuseu Els Ports, un equipament que per mitjà de l'anomenat Cap de l'Ecomuseu acull els visitants i ofereix informació bàsica del territori, la població i el seu patrimoni integral i identitari. Ens guia fins una terrassa des d'on contemplem una panoràmica del massís declarat parc natural.
Joan Navarro president de l'Agrupació Excursionista Cara Nord ens comenta que al ser una població en un comarca en baixa densitat demogràfica, esportivament no disposen d'equipaments urbans com poden ser pistes, piscina o pavellons però en canvi tenen la natura per practicar esport de muntanya.
I continuant a la terrassa podem admirar els contraforts de la part continental dels port amb uns volums que diuen que van inspirar Picasso pel que fa al cubisme. Que una de les millors èpoques de la vida de Picasso va ser la de la seva estada a Horta va tenir ocasió de testimoniar-ho personalment als membres d'una delegació municipal que el varen anar a visitar a la seva residència de la Costa Blava per expressar-li la seva gratitud i plantejar-li un projecte l'impulsor del qual va ser el farmacèutic Joaquim Farràs. Ens atén en presencia del seu fill Joaquim que aporta dades complementàries.
Ara Horta té un museu amb reproduccions fidedignes de l'obra de Picasso que rep moltes visites d'estudiosos, crítics i amants de l'art en general. No hi va esta una sola vegada. Picasso va tornar a Horta anys després i va provocar un conflicte moral ja que l'acompanyava una francesa de molt bon veure que fumava, jugava al bar amb els homes i, a més, estava amistançada amb el pintor.
I parlant de l'entorn, arribant a Horta es passa per zones on proliferen el anomenats molinets, generadors d'energia eòlica, els moderns molins del vent del Quixot plantats en llocs on hi bufa el vent. Horta no en té gracies a la protecció del Ports i de la voluntat dels seus veïns. Ens ho explica Josep Antoliu, l'alcalde.
Si voleu, Horta de Sant Joan és un lloc molt apartat del brogit modern però un poble que si Picasso valorava, també és escollits per persones que volen tranquil¿litat i pau per reflexionar i produir. Com ara l'escriptor ecologista Xavier Garcia que fa temps que hi viu. Entre d'altres ha escrit una sèrie de tres llibres, per ara, que es diuen Homenots del Sud.
Arribem a Corbera d'Ebre, un poble gairebé arrasat per les bombes franquistes. Un poble vell que es manté amb ruïnes per poder apreciar el què va suposar la batalla per a la població. La Montse Bofarull ens guia pel Poble Vell un recorregut que és part de la visita al Centre d'Interpretació de la Batalla de l'Ebre. David Tormo, el seu coordinador tècnic, ens explica els moments tràgics que va viure la població amb companyia de Joan Antonio, membre de l'Associació del Poble Vell i de la Cota 402 i de l'arqueòleg Pere Rams. Aquesta zona va ser conquerida per l'exèrcit franquista i reconquerida quan la contraofensiva republicana. Això va desconcertar la població.
Anton Munner es el cronista oficial de Gandesa i una persona que va ser vicepresident de la Diputació de Tarragona i president del Consorci Intercomarcal de les Terres de l'Ebre. Un ens que va ser el precursor de l'actual IDECE, Institut de Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre. Eren els anys vuitanta i aquestes terres estaven deixades de la mà de Déu. La recuperació de la memòria històrica estava a les beceroles i la promoció socioeconòmica era incipient. Ens explica la batalla per singularitzar la promoció turística.
Benissanet és un municipi de la Ribera d'Ebre que és distingeix per la seva producció de fruita dolça. Té un notable museu d'instruments de música i pot ensenyar un refugi d'entrada ignorada durant força anys que fa relativament poc és va redescobrir. Parlem amb el gerent del grup de fruita de Benissanet, en Marc Pinyol, que a diferència d'altres sectors, creu que la comercialització no encareix substancialment el preu perquè la fruita s'ha de moure si es vol portar a altres mercats.
A Benissanet, dèiem, hi ha un museu d'instruments musicals que està considerat el segon en importància de Catalunya. Ara el regenta Mercè Serra, filla del músic Josep Serra i Castellví que en el decurs de la seva vida va anar formant la col¿lecció
Parlem de la guerra civil i de com el poble va ser bombardejat de forma que milicians i noies del poble - els noies eren al front ¿ varen construir un refugi. Una de les que hi va intervenir era la Teresa Bartolí que malauradament aquests dies no pot parlar amb nosaltres degut a la seva avançada edat però la Maria Teresa, la seva filla, ens ho recorda. Han passat tres quarts de segle i encara la ferida de la guerra civil no s'ha curat.
I abans de sortir de Benissanet volem conèixer el refugi. Sabeu com es va redescobrir?, gràcies a una fuita d'aigua. Excavant per arreglar-la varen veure que hi havia l'entrada cap als passadissos. El visitem acompanyats per la Rosa Martínez tècnica de cultura i turisme.
I amb el riu baixem fins el Delta. Una terra guanyada al mar pels sediments que històricament ha portat el riu i per la tasca dels colons que van assecar aiguamolls per poder cultivar. Imma Juan exalcaldessa de Deltebre i tècnica del Parc Natural ens explica com era fa anys el Delta
Hem reunit al Centre d'Interpretació de les Barraques del Delta a Sant Jaume d'Enveja diverses persones. El conserge que atent als visitants, ens mostra els panell explicatius. Diverses figures protegeixen i reconeixen el valor del Delta de l'Ebre, des de la constitució del Parc Natural a la declaració de Reserva de la Biosfera, aquesta per tot el conjunt de les comarques de l'Ebre.
El Delta ha entrat en la modernitat més rotunda gràcies a la construcció de Lo Passador, el pont que fa dos anys i mig uneix Sant Jaume d'Enveja i Deltebre. Això ha comportat la desaparició dels transbordadors que passaven gent i vehicles d'una banda a l'altra. S'ha intentat conservar-ne al menys un però resultaria molt car pel manteniment que aquesta mena de transport fluvials requereix. Deltebre va sorgir de la unió de Jesús Maria i La Cava. La Cava fou també l'estació terme del ferrocarril de Tortosa al Delta conegut com el tren de la Cava. Ara una associació l'està recuperant.
Les terres de l'Ebre tenen un folklore propi basant en la jota i les cobles. Lo Teixidor, Lo Canalero... han estat figures ja desaparegudes que han marcat el camí a altres grups com ara la Rondalla del Tres Cantadors. Una de les seves característiques es que també improvisen lletres quan assisteixen a alguna celebració familiar com ara un casament.
Hem fet un recorregut per les Terres de l'Ebre preparant una sèrie de programes dels que avui n'hem fet un petit tast. Del Delta hem de parlar encara de gastronomia i de l'illa de Buda gràcies a l'aportació d'un restaurador i del realitzador d'un documental amb la intervenció d'antics colons. I passarem a l'extrem sud per dedicar-nos a Alcanar i al barri marítim de Les Cases d'Alcanar. De la seva producció de cítrics i de la pesca.
