L'isard com espècie cinegètica ha estat un dels aspectes que ha tractat el segon Rupicapra Simposium que amb intervenció d'experts internacionals es va celebrar a Bellver de Cerdanya. Parlem de l'isard, de la seva reintroducció i de la gestió als nostres parcs naturals. També ens dediquem a l'Aran i al Pallars. La setmana passada visitàvem les zones afectades pel desbordament dels rius del mes de juny i ens vàrem marcar una agenda tan intensa que van quedar coses al tinter. Avui parlem de patrimoni, que no va quedar afectat per les riuades, i de protecció civil a l'Aran i al Pallars i, canviant de territori, com que es temps de castanyes veurem com els depredadors humans pensen que el Montseny és de tots per ser Parc Natural, quan un 90 % de la seva superfície és de propietat privada.
La setmana passada parlàvem de patrimoni que afortunadament no ha sofert cap dany per les riuades. Per les riuades no però un llamp fora de l'episodi dels aiguats, es va produir el setembre, va destruir el campanar de Sant Miquel, l'església de Vielha de transició del romànic al gòtic. Ens en parlava l'Elisa Ros, tècnica del patrimoni cultural del Conselh Genarau d'Aran.
Mònica Rodríguez, tècnica del Museu Era Val d'Aran que agrupa diversos equipaments ens ha parlat de la Fàbrica de la Llana on es recrea una activitat pròpia de l'Aran.
Al Naut Aran, a Salardú, en Manel Rocher, director del refugi Rosta i del PyremMuseu valorava el dany dels aiguats i reflexionava sobre els que construeixen en terrenys qualificats com inundables. En Berto, un radioaficionat que col·labora amb Protecció Civil, ens parlava de quan les comportes dels embassaments es regulaven manualment. Deia que la resposta era més ràpida i la valoració més efectiva. Hores tenses les que es van viure veien com el rius creixien i finalment s'enduia ponts, canalitzacions i prats. Així ens ho va descriure en Berto radioaficionat que col·labora amb Protecció Civil.
Tomàs Sentenach és el responsable de protecció civil del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, fa una precisió que assegura que no és una crítica, el llac de Sant Maurici que està regulat podria haver-se buidat un 40% i no un 20% com marca el protocol. S'haguessin atenuat sensiblement les inundacions.
De Girona. Fem una ràpida visita sonora a Girona en el darrer dia de les Fires i Festes de Sant Narcís. Recordem, a través dels seus personatges, el seny i la rauxa i la llibertat intel·lectual que en temps difícils, maldava per respirar.
Recentment s'ha celebrat a Bellver de Cerdanya el II Rupicapra Symposium trobada internacional dedicada a estudiar la biologia, sanitat i maneig dels isards. Entrevistem al director general de Medi Natural i Biodiversitat, l'Antoni Trasobares, que ens valora un simposi que ha aplegat experts del camp de la biologia, l'ecologia, la gestió d'espais naturals i de reserves de caça, naturalistes i també caçadors.
La cacera és una pràctica controvertida. Pels ecologistes és una activitat que s'hauria d'eradicar. Per altres, contribueix a l'equilibri ecològic i el caçador col·labora en la gestió del territori com per exemple arreglant camins.
Biòleg, naturalista, principalment ornitòleg, Jordi Sargatal assegura que els bons caçadors deixen la caça. En canvi, Paco Piera que es president de la Federació Catalana de Caça, pensa tot el contrari. Ecologistes i caçadors! Segons Ricard Casanovas, cap de l'Àrea d'Activitats Cinegètiques de la Generalitat els dos col·lectius han acostat posicions. Després en Ricard Casanovas i en Paco Piera van divergir pel que fa a alguna modalitat de caça basada en usos ancestrals.
