Si fa dues setmanes us parlàvem de com va ser la Retirada partint del municipi de Portbou, avui ens dediquem a la vida quotidiana marcada per la Renfe, el pas fronterer, la pràctica del contraban i del paisatge humà en el que destacaven policies i guàrdia civils.
Recuperarem part d'un reportatge fet a finals del segle passat on encara es pot sentir la veu dels pescadors que jubilats, feia temps que havien deixat de pescar.
I bàsicament us parlarem de la Casa Gran, la residencia del ferroviaris i que, a més, és el títol d'una novel·la autobiogràfica de l'escriptora Maria Mercè Roca.
Maria Mercè Roca (Portbou, Alt Empordà, 1958) autora d'una quarantena de títols, ha publicat novel·la, narrativa breu, narrativa infantil i juvenil i guions de televisió, a més de col·laborar regularment en diversos mitjans de premsa escrita.
Es dóna a conèixer amb el llibre de relats Sort que hi ha l'horitzó (1986), Premi Víctor Català de 1985, després del qual ha recollit els principals premis de novel·la del país: el Premi Josep Pla de 1987 amb El present que m'acull (1987), el Premi Sant Jordi de 1992 amb Cames de seda (1993), el Premi Ramon Llull del 2000 amb Delictes d'amori el Premi Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil el 2012 amb Mil revolts (2013). La seva obra es pot llegir en alemany, castellà, èuscar, francès, neerlandès i portuguès. I té un llibre autobiogràfic, La Casa Gran amb les seves vivències infantils i de l'adolescència. La Casa Gran era la residència dels ferroviaris , el seu pare era factor de la Renfe i de petita la Maria Mercè i el seu germà Jordi varen créixer prop del fum de les màquines de vapor. Es seus records ens porten al Portbou de la segona meitat del segle passat i de la pràctica del contraban, una mena de lluita entre la població amb una economia precària i alguns membres d eles forces de l'ordre que se'n volien beneficiar.
Diumenge vinent, parlarem de l'exvila de Gràcia i d'una tradició que la ciutat de Barcelona renova cada 3 de març.,la festa de Sant Medir.
