INTERVENEN
Oriol Oller, musicòleg
Josep Bastons, compositor i cantaire
Fèlix Pérez, director de la Coral Mestre Sirés
MÚSICA
Coral la Taponera
La Balada d’en Lucas, L’Empordanet.
Mariner Feliç, Castor Pérez
Registre propi: Havanera del cinquantenari, tots els grups en el concert de l’Auditori de Girona.
CONTINGUT
Com ja hem anunciat en anteriors edicions, el 21 d’aquest mes, al Museu del Suro de Palafrugell tindrà lloc el Simposi de la Havanera dins dels actes del cinquantenari de la primera cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell.
El nostre programa celebra l’aniversari entrevistant diversos musicòlegs i cantaires dels que avui en dia segueixen fidelment o d’una manera trencadora el salanc d’aquells pescadors que en les tavernes de Calella cantaven a “palo seco”, es a dir, que ho feien a cappella.
Salanc és una forma d’expressar les maneres i particularitats d’un cant espontània que no necessitava ni de partitures ni d’aprenentatges musical. Sorgia a la taverna i tothom s’hi apuntava.
Avui, amb nosaltres un musicòleg de reconegut prestigi, l’Oriol Oller. Amb ell parlem de com l’havanera ha arrelat, del seu esdevenir i transformació alhora que ens trenca alguns del esquemes preconcebuts. Parlem de noms propis en el mon de l’havanera, Castor Pérez malauradament ja desaparegut, Josep Bastons...
Josep Bastons, tapisser, vocalista i bateria d’orquestres de gran renom, compositor i cantaire d’havaneres. El seu testimoni ens ajuda a entendre la gènesi i evolució d’un determinat període de l’activitat musical palafrugellenca.
Amb l’Oriol també abordem el fet de que s’anuncien havaneres però hi cap força cosa més: La Balada d’en Lucas, que no es pròpiament una havanera, - tal com el seu nom diu, és una balada, - la integren en el seu repertori molts grups i la seva lletra es tota una descripció del canvi de costums que va provocar l’arribada del turisme, sobretot el del nord d’Europa. L’escoltem segons la interpretació del grup L’Empordanet.
També parlem dels instruments. Del cant a cappella, a la guitarra i tot un seguit de formes que vindran després. En Bastons continua tocant-la. Ens l’ha tocat per nosaltres en visitar-lo en un moment en que acabava de rebre una nova partitura. Estava constipat però les mans a la guitarra eren tan àgils com sempre. És com si ens l’estrenés per nosaltres. I a primera vista!
Un reconegut nom propi de la guitarra entre altres virtuts fou en Castor Pérez. Desaparegut fa uns anys, va investigar i crear. El seu germà Fèlix Pérez, director de la Coral Mestre Sirés, ens recorda el seu domini del instrument i el grup l’Empordanet, en el seu CD Lejos de Ti, va incloure un registre inèdit. De Magí Torner, cantada per en Castor, Mariner Feliç.
I acabem amb la popularitat d’un cant que arribar a bors dels velers, va entrar a la taverna, ha pujat als escenaris i s’ha convertit en espectacle. Reproduïm els darrers moments d’un concert a l’Auditori de Girona amb el mestres Bastons dirigint els grups que hi varen intervenir.
Demà acabarem la conversa amb l’Oriol Oller.
