Bon dia, ahir dissabte varem ser a Mora d’Ebre i varem parlar de navegació històrica, de bandes de música i del riu, la seva fauna i els seus depredadors.
Aquesta temporada en que el programa té dues edicions, la de dissabte i la de diumenge, els diumenges interpretarem determinades qüestions plantejades el dissabte a l’entorn del municipi que visitem.
Comencem recordant com amb el conseller de cultura parlàvem del riu, de la seva navegació i de la novel•la de Jesús Moncada, Camí de Sirga. Un equipament que interpreta el riu i l’assentament humà al seus marges és el Museu de les Terres de l’Ebre a Amposta. De la navegació i de la fi del trànsit de llaguts i rais en en parla el seu director, l’Àlex Farnós.
Definitivament el riu perdé gran part de la seva navegabilitat amb la construcció de les preses. A Catalunya el raiers baixàvem fusta del Pirineu pràcticament fins a mar seguin els camí fluvial de les Nogueres, el Segre i l’Ebre. L’electrificació iniciada pel Dr. Pearson barrà el pas d’aquest embarcacions que a la vegada eren continent i contingut ja que la fusta que transportaven formava el rai sobre el que navegaven els raiers riu avall menant la mercaderia cap els compradors més diversos, drassanes, mestres d’obra, fusters... A més de la transformació dels mitjans de transport n’hi va haver una de més contundent, la de les formes de vida. Joan Cal periodista, director del Grup Segre, ha treballat força la memòria d’aquest període ara tot just centenària i destaca l’allau d’obrers que va envair aquestes terres per la construcció dels canals i preses i el canvi de formes de vida que va comportar.
Ahir resseguin els carrers de Mora d’Ebre amb la banda que feia la passada i varem parlar amb un alumne de l’Escola de Municipal de Música que va fer un treball sobre la col•lecció considerat la segona en importància de Catalunya que està a Benissanet. Josep Serra i Castellví fou músic i col•leccionista a més d’un mestre apreciat que va ensenyar música a bona part de la població. Avui es la seva filla la Mercè Serra la conservadora del museu. Recordem part de la conversa amb en Bernat que destaca el valor pedagògic de la col•lecció. Després vàrem visitar la Mercè Serra, filla de Josep Serra i Castellví, el creador de la col•lecció i ens va fer una visita guiada.
A Mora ens vàrem parar junt el riu i parlàrem amb persones d’una certa edat als que segurament l’avi, transmeten la memòria populoar els va parlar de les gran avingudes. Ho recordava en Francisco Montagut.
Amb en Valero Munté, pastisser i dinamitzador cultural volguerem saber la capacitat depradadora del silur que domina l’embassament de Riba-roja.
Hem topat amb el silur sobre el que hi ha una gran controvèrsia: ecologistes front determinats pescadors i hotelers, que no tothom opina d’igual manera. Escoltem els que ens deia en el seu dia el president de la Societat de Pesca de Riba-roja d’Ebre, Josep Busoms, alhora hoteler. El silur, introduït subreptíciament segons es diu per algun pescador centreeuropeu ja fa un grapat d’anys, és una font de riquesa perquè gràcies a aquest peix ve molt de turisme i té molts estadants al seu hotel.
Interessos turístics front interessos ecològics. El silur ha colonitzat diversos rius, no només l’Ebre. Ens en parlaven a Manlleu en una activitat organitzada pel Museu del Ter. Una monitora ensenyava als escolar com treballar amb les especies en una pràctica que permetia adormir els peixos per mitjà d’una descàrrega elèctrica autoritzada per activitats científiques. Els peix no pateixen cap mal i són tornats al riu. Tots, menys els al•lòctons.
Hem parlat de la navegació per l’Ebre, de les bandes de música i del museu d’instruments musicals de Benissanet; dels silurs i les contradiccions entre alguns equipaments turístics i l’ecologia entorn la seva pesca...
I això ens ha portat a Manlleu. Aquest estiu que està a punt d’acabar hem recorregut algunes poblacions per deixar testimoni d’uns quants fets que incideixen de ple amb el nostre tarannà però que no us hem pogut explicar en el seu moment ja que estàvem en el període de programació estiuenca. Ara que ja enfoquem de pla la temporada 2014-2015 us en farem cinc cèntims el decurs de les properes emissions.
Parlarem del Serpent de Manlleu, de la pluja d’estels o llàgrimes de Sant Llorenç, dels acordionistes del Pirineu, de festes majors de barris i de les típiques orquestres que encara fan ball d’envelat ens els nostres pobles. Una festes que recorden aquell àlbum de La Trinca amb passada, ofici, sardanes, concert i ball de rams.
