El Moianès és una comarca a la que si pot accedir per la banda oriental, per Collsuspina a Osona, i per l'occidental, per Calders al Bages. I ens podem preguntar, una comarca a cavall d'altres? Doncs sí, perquè el Moianès és una comarca natural, geogràfica, assentada sobre tres ens de la divisió territorial de Catalunya: les comarques polítiques d'Osona, el Bages i el Vallès Oriental.
El Moianès, comarca natural situada a l'extrem de les tres comarques esmentades, el Bages, Osona i el Vallès Oriental, forma un altiplà amb una altura d'entre 600 i 900 metres. Té deu municipis: cinc pertanyen al Bages, quatre al Vallès Oriental i un, Collsuspina, a la comarca d'Osona.
La gent de la comarca sap que el Moianès gaudeix d'una situació privilegida ja que és prou a la vora per desplaçar-s'hi en una hora des de l'Àrea Metropolitana i prou lluny perquè no es massifiqui i perdi un dels principals valors que la caracteritzen: el seu medi natural i la seva qualitat de vida.
Una rumba-pregó que es va estrenar per la festa major constata que malgrat el deute Moià es quelcom més. L'ajuntament de Moià sorgit de les eleccions del 2011 ha hagut de gestionar un deute notable. De fet el nou consistori va constatar que no hi havia diners per pagar la nòmina dels funcionaris. Un pla d'ajust i la voluntat dels ciutadans de sortir-se'n porta a manifestar per mitjà de la rumba que encara que es parla molt del deute, Moià és interessant perquè ofereix moltes motivacions.
La rumba-pregó es va presentar amb un vídeo on hi participa el mateix alcalde i on hi van col·laborar una vintena d'entitats.
Els pobles del Moianès es caracteritzen per ser de petita dimensió i amb una tradició d'estiueig molt arrelada gràcies a la seva climatologia i a la seva bona ubicació estratègica respecte a les principals capitals. Així, doncs, la població es duplica els caps de setmana i a l'estiu com a conseqüència del gran nombre de segones residències.
Moià i Castellterçol estan orgullosos de ser els pobles nadius de dues personalitats històriques. A Moià podem visitar la Casa Museu Rafael Casanova i a Castellterçol, la de Prat de la Riba. A més tota una sèrie d'elements patrimonials presenten un gran atractiu com ara les poues, o pous de glaç, de la Ginebreda a Castellterçol, la casa troglodita d'Esplugues a Castellcir, l'església romànica de Sant Feliu de Terrassola, el Monestir i la Mina de l'Estany, les coves del Toll de Moià i el seu castell anomenat de Castellterçol i el forn de la Calç a Calders. És a dir, un conjunt de propostes que atrauen i entretenen al viatger.
I pel que a l'especte socioeconòmic, la principal activitat econòmica fins a mitjans del s.XIX era la indústria tèxtil i l'agricultura. A partir dels anys 70, arrel de les continuades crisi tèxtils i la pèrdua de pes del sector agrari, el turisme i les segones residencies canvien l'orientació.
Escoltem una dansa cerimonial, la Dansa de Castellterçol.
Les danses cerimonials les utilitzava la societat civil per solemnitzar els seus rituals. Els balladors de la de Castellterçol llueixen el vestuari propi de les classes benestants de la pagesia catalana al segle XVIII. Llavors la dansaven els administradors que deixaven el càrrec aquell any i els que n'assumien el relleu per l'any següent. Es balla el diumenge de la festa major que s'escau a finals d'agost. L'endemà, dilluns, les mateixes parelles ballen el Ball del Ciri que simbolitza l'antic relleu d'administradors o pabordes de l'altar dels Sants Màrtirs i es fa efectiu de manera simbòlica quan tres de les parelles lliuren a les altres tres unes almorratxes plenes d'aigua de roses i uns ciris.
A mig programa fem una pausa i, com ja és costum, recordem amb breu síntesi, la darrera edició del nostre periple per Catalunya. Un darrer programa que no és pas el de la darrera edició en la que vàrem fer un resum de l'any, sinó el que vàrem dedicar, just a l'inici de les festes, a la Fira del Gall de Vilafranca del Penedès.
-Vàrem fer-lo a l'auditori del Museu del Vi i vàrem aprofitar per visitar-lo acompanyats d'en Jordi Farré, el seu conservador.
-Vam parlar amb la Dolors Rius, regidora de Comerç i Turisme i presidenta del Patronat que organitza la fira.
-També, amb l'Olga Guash, restauradora de l'entitat Penedès Gastronòmic que s'encarrega de la Mostra de Cuina d'Aviram
-I en Josep Marrugat de la Unió de Pagesos ens va comentar l'eterna problemática entre viticultors i vinicultors: els que elaboren el vi marquen el preu del raim al marge dels que el cultiven.
La radiació d'aquesta edició coincideix amb el soteig de la loteria de Nadal i el programa va ser mès curt. Així que ens va quedar en el tinter l'entrevista sobre el protagonista de la festa, el gall. Ens en parla la Maria Grau, criadora d'aviram i membre de l'Associació de Criadors de la Gallina de Raça Penedesenca
Al Moianès hi ha dues seus d'entitats que defensen els interessos municipals: el Consorci, pel que fa a les localitats de la comarca natural, i la dels municipis de Catalunya que no arriben a 500 habitants, l'Associació Catalana de Micropobles. La seva presidenta és l'alcaldesa d'Ordis (Alt Empordà) i la seu està a L'Estany (Moianès). L'alcalde de l'Estany és un dels vicepredidents de l'organisme que fou creat davant la incertesa de futur d'aquests pobles que tenen molt pocs habitants.
