INTERVENEN
Arcadi Castilló, tècnic de l’Institut de Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran, IDAPA
Martí Sabrià, gerent Unió d’Empresaris d’Hosteleria i Turisme de la Costa Brava Centre
Josep Bastons, compositor i cantant, Creu de Sant Jordi
ARXIU
Laura Tuneu, Colla de Diables Lo Peirot de Tremp
Pere Bahí, cantant d’havaneres i restaurador fa poc desaparegut
Pilar Heranz, patrona de l Fundació Ernest Morató
IL·LUSTRACIONS MUSICALS
Les cobles del Peirot, Mercè Morera
Cobles del Peirot, Artur Blasco i Marién de Casimiro
Pujarem dalt dels cims, Catalan Song
La orquesta de frutas d’"Armonías de juventud" (The fruit Orchestra from "Strike Up the Band") de Vincente dinar visibilitat i valorits el recirs en uun erritoir determinat
CONTINGUT
Si la setmana passada parlàvem a Tremp de gastronomia, turisme i foc, la colla de diables porta el nom de Lo Peirot de Tremp en record d’aquest personatge divulgat en el cançoner del Pirineu per Artur Blasco i altres com Mercè Morera i Marién de Casimiro, avui saltem a la costa per anar a parar a l’Empordanet. Aquest terme que defineix la terminació sud de la plana empordanesa, fou encunyat per Josep Pla. Parlarem de turisme, gastronomia i havaneres.
Però abans de desplaçar-nos a la Costa Brava tindrem uns minuts per continuar una conversa iniciada la setmana passada amb el tècnic de l’Institut de Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran, IDAPA. Arcadi Castilló ens parlava de natura i senderisme i per practicar-lo ens recomanava un eina molt eficaç. Es tracta d’un butlletí digital setmanal que es diu Senderia, paraula inventada que podria significar “dèria pels senders” o també “posar seny – senderi a la gestió dels camins-”, és l’altaveu de la Taula de Senderisme de l’Alt Pirineu i Aran. El noticiari, que es publica mensualment, és fruit de la col·laboració entre el Servei d’Actuacions de Muntanya del Departament de Territori i Sostenibilitat i l’IDAPA. També parlem d’una iniciativa que ja existeix en algun lloc d’Europa i a les Illes Canàries, es tracta del Festival de Senderisme. Castilló ens explica que La Vall de Boí, la Cerdanya, la Vall Ferrera i la Vall Fosca segueixen les passes de festivals molt consolidats, com els d’Escòcia o Suïssa, per difondre els atractius pirinencs per mitjà d’esdeveniments d’entre tres i cinc dies de durada que ofereixen a un públic ampli un programa de rutes guiades a peu, amb preus molt inferiors als habituals, per conèixer un determinat territori. Els festivals s’acompanyen d’activitats complementàries, com ara degustacions de productes locals, concerts a l’aire lliure, fires agroalimentàries o visites a museus i altres equipaments culturals.
I de la muntanya al mar. Martí Sabrià és el gerent de la Unió d’Empresaris d’Hosteleria i Turisme de la Costa Brava Centre. El seu marc geogràfic és el que Josep Pla va etiquetar com a Empordanet i aquest nom es converteix en un distintiu per a l’organització.
Ens diu que han intentat utilitzar la manera de viure d’una societat d’arrels burgeses, la societat tapera de finals del dinou i principis del vint, que va conformar una gent relativament culta en molts sentits i també en el gastronòmic, per fer-ne un dels principals reclams turístics del territori. I assegura que malgrat que molts indrets de la costa han estat malmesos per una construcció desbocada, allà on hi ha un hoteler l’espai s’ha preservat perquè els hotelers d’aquí són de la terra a diferència de més al sud, Costa Daurada per exemple, que estan en mans d’empreses foranies, barcelonines moltes d’elles.
I ens dediquem a la gastronomia. En Pla parlava de plats i el desaparegut cantant d’havaneres i restaurador ben conegut Pere Bahí, va interpretar les receptes que en Pla no especificava. I de l’arxiu recordem de quina manera en Pere descrivia com els tapers cantaven, bevien i cuinaven els dilluns que molt senyors feien festa, a les barraques de pescadors properes. Aquesta gravació que hem recuperat de la nostra fonoteca correspon a un programa de la primera temporada. És el fragment d’una tertúlia al Fraternal, el cafè de Palafrugell on hi acudia en Pla i on qualsevol cosa que succeeixi a la vila passa per l’establiment.
Demà farem reviure a Josep Bastons la seva trajectòria artística. Des de cantant de les formacions orquestrals més importants fins, amb el Peix Fregit, composar, i cantar, havaneres catalanes. Però fent una avanç escoltarem com en el Palau de la Generalitat se li atorga, aquest abril, la Creu de Sant Jordi.
I tant en Marti Sabrià com en Josep Bastons ens destaquen una faceta musical força desconeguda, la quantitat de corals que anys fa, existien a Palafrugell.
Demà continuarem.
