Avui visitem un dels darrers municipis del sud de Catalunya. Un municipi que va tenir una gran importància al Montsià i que superava fa temps els nombre d’habitants de la capital comarcal, Amposta. Però el devenir dels temps va fer minvar la seva preponderància. Ens ho explicaran.
Abans, però, recordem que diumenge passat oferíem una petita selecció de l’oferta etnogràfica de l’Alt Urgell. Una comarca vertebrada pel Segre que neix a la Cerdanya francesa, a Llo, prop d’Eina.
Ja a la comarca, el naturalista i escriptor Jordi Pasques ens descrivia un territori molt variat. La prosa poètica de l’Artur Blasco ens revivia les Trobades d’Acordionistes del Pirineu i l’Isidre Domenjó, tècnic de cultura del Consell Comarcal, ens parlava de la singularitat de la vinya de muntanya i ens recitava algunes de les dites del vi, exposades el museu de Pont de Bar. Les trementinaires són l’exponent de les penúries econòmiques de la gent muntanya, particularment de les persones que vivien a la Vall de la Vansa. Sortien amb remeis basats en la trementina, a fer un perible que les havia portat fins el litoral. L’Emilia Llorenç de petita havia recorregut aquests camins de déu amb la seva àvia, la trementinaire de les nenes rosses de cal Temestim. Per cert, demanant disculpes, hem de reconèixer que en el programa anterior varem atribuir el fet a la Roser que, dèiem, era de cal Quemestima. Doncs no. Aquest sobrenom li vé d’un avantpassat que tot tan se li en fotia. Deia “tan m’estim”. L’Emilia ens recordava com curava, també la gent, però particularment el bestiar. I a Coll de Nargó, la memòria històrica ens parla dels raiers, la població que més en tenia. Una gent que quan acabaven la campanya al Segre anaven a fer de raiers a la Noguera Pallaresa. El rai..., una embarcació singular ja que alhora és continent i contingut. Molt rendible, doncs. I a Oliana, encara van trobar qui venia albarques però ja no en feia. I acabarem bevent aigua de la font d’aquella que no fa mai mal.
Aquest dies la ciutat dels 4 rius, Girona, celebra les Festes i Fires de Sant Narcís. Una Girona que anys enrere tenia fama de levítica segons ens descriu Narcís Jordi Aragó, escriptor i periodista. Natàlia Molero directora de la Casa de Cultura de la Diputació rrflecteix el caràcter del gironins, pendents del riu,per si creix, i de la cultura en les seves moltes facetes. La Girona dels jueus que van ser obligats a marxar, la dels manaies..., quan un nen neix encara ara un dels costums és integar-lo a la confraria..., la Girona d’en Xavier Cugat entroncat per naixement a la ciutat i per ascendència a l’Empordà. La Girona d’intel•lectuals com l’arquitecte Masó que no va limitar el seu camp a la construcció d’edificis modernistes..., La dels existencialistes i la de les tertúlies a l’Arc, l’únic establiment que té una catedral en el pati segons deia el famós Lluís conegut clar com en Lluís de l’Arc, un personatge d’una sornegueria exquisida i d’un anecdotari extens. L’Elvira Varés, en Josep Tarrés i Dani Bonaventura en poden explicar un niu. També la ciutat dels quatre rius castigada per les llargues nits del aiguats. Carme Ribas de la popular i malauradament desapareguda Granja Mora, centre de reunió de la ciutat ara ja fa uns anys, ens reviu aquelles llargues i dramàtiques hores. Una ciutat, aquest dies, plena de mainada i turistes impressionats per la cultura, la historia, el patrimoni.. i també per les innombrables llegendes que tenen per centre la catedral o bé sers mitològics i inquietants... com les que ha reviscut en Josep Tarrés, una persona que va comprometre el seu patrimoni en la recuperació del Call Jueu, una persona vinculada estretament a Girona Temps de Flors i que recrea en aquesta manifestació floral trets de la Girona romanogòtica.
I abans de marxar cap al sud deixem constància que el 28 de desembre parlarem d’un equipament del que no hem fet referència però que suposa un atractiu molt potent i un centre de divulgació de la hist+oria de la imatge en moviment. En l’aniversari de la primera projecció del cinematogràfica dels germans Lumière, l’any 1895, dedicarem un programa a la figura del col•leccionista Tomàs Mallol i parlarem del Museu del Cinema bastit amb tot el seu bagatge format any darrera any.
Ens situem ara a Ulldecona. Avui farem un primer tast perquè demà, reunirem una sèrie de persones que encapçalen la vida associativa i cultural de la població. De moment entrevistem l’Agustí Vericat, reponsable de l’Oficina de Turisme i tècnic municipal de patrimoni.
