INTERVENEN
Carles Puigdemont, alcalde de Girona
Jordi Dalmau, testimoni dels aiguats del 1940
Carme Ribas, testimoni dels aiguats del 1962
Veus d’arxiu de la II Jornada Etnològica, Museu del Ter.
FONOTECA
IL·LUSTRACIONS MUSICALS (Menys d’un minut)
Girona 1808. Lletra i Música de Ricard Viladesau. Ppal de la Bisbal.
Fauna Aquàtica. (d’Al Filo de lo Imposible)
CONTINGUT
Ahir ens vàrem quedar prop de l’Onyar al seu pas per Girona. La setmana vinent el calendari gironí té dues festes importants. Dijous és la diada de Sant Narcís, patró de la ciutat, i diumenge, la festa de Tots Sants que se celebra arreu però que a la ciutat del quatre rius és quan hi acudeix gent de la rodalia i mes enllà fins a posar els carrers intransitables. Constitueixen les jornades centrals de les Fires i Festes de Sant Narcís. Avui continuem a Girona per més que farem uns minuts dedicats a Manlleu.
Comencem avui amb les notes de la sardana d’en Ricard Viladesau en que el compositor calongí recorda el setge que va patir la ciutat de Girona l'any 1808.
Amb l’alcalde de Girona, en Carles Puigdemont, vàrem iniciar un petit recorregut partint de la plaça del vi que a la vegada es la plaça de l’ajuntament. Hi ho van deixar quan enfilàvem cap l’Onyar.
I a la vora de l’Onyar continuem perquè hem demanat a un testimoni dels aiguats del 1940, en Jordi Dalmau, que ens expliqui els seus records. Ell tenia 10 anys, vivia al llindar del riu i durant dos dies ell i els seus familiars estaven confinats a casa perquè els carrers estaven completament inundats. Ens parlava de com els botigues es mobilitzàvem quan l’aigua de l’Onyar anava pujant perillosament.
I abans d’anar-nos-en, recordem que el proper dimecres a Manlleu al Museu del Ter tindrà lloc la tercera jornada sobre la Recerca Etnològica a la Catalunya Central. Es faran aportacions sobre colònies fabrils, molins i moliners, pous de glaç i memòria viva que encara poder preservar. El nostre programa hi serà des de dos quarts de deu del matí a un quart de tres de la tarda que és l’horari en que es desenvolupa la proposta. En una anterior edició vàrem recollir diversos testimonis: l’ètica dels pescadors de riu quan la normativa ecològica no era la d’aran però si que tenien clar que la trena, una mena de xarxa per pescar al riu, havia d’estar totalment prohibida...
...també escoltàrem les conclusions de diversos estudis com ara el de treballar a la fàbrica.
