Avui fem un recorregut històric des del Museu Memorial de l'Exili situat a la Jonquera fins a Elna per recordar el periple que varem viure els que es varen exiliar quan la retirada, ara fa 75 anys.
Farem una projecció de futur avançant aspectes diferents del nostre recorregut per les terres de l'Ebre, part d'un treball que us oferirem població a població, d'aquí a unes setmanes, descrivint diversos aspectes de les quatre comarques que les configuren.
I obrirem una finestra per explicar-vos un homenatge que s'ha dedicat a les dones pageses, artesanes i artistes vinculades al món rural.
I finalment anirem a la Catalunya Nord perquè a Elna ens expliquin com van rebre els habitants de la Catalunya Nord l'allau de persones que varen passar la frontera buscant refugi.
En el Museu Memorial de l'Exili, ens inicia el recorregut per les sales en Jordi Font, el seu director. En arribar a la planta superior que és on comença la visita després de la recepció al vestíbul, el primer que es troba és una doble imatge superposada. En color, la d'una cua de refugiats de la guerra de Bòsnia any 92 i darrera, en blanc i negre, una altra de la frontera entre Portbou i Cervera al Coll dels Belitres. Dones, mainada, gent gran i ferits que esperen que els francesos obrin la frontera.
Dues imatges molt similars ens diu en Jordi Font, que indiquen que la història es repeteix i que el segle 20 ha estat el de les grans migracions.
La setmana passa varem recórrer les terres de l'Ebre en una primera aproximació a un seguit de programes que hi dedicarem. Ens deien que el dia de Sant Jaume de 1938 els republicans van iniciar una contraofensiva. Però quan, quatre mesos després l'exèrcit republicà per l'Ebre, de mica en mica es va retrocedint cap a Barcelona i finalment es trobaran esperant l'obertura de la frontera francesa amb la intenció de tornar a la guerra en els fronts que encara estan oberts. El pedagog Salomó Marquès i l'historiador Enric Pujol formen part del Consell Científic del Museu Memorial de l'Exili. Parlen de la Retirada i de com els francesos no tenien cap previsió per l'allau de persones que els va arribar. Deien que creuarien la frontera 50 mil i en va arribar més de 500 mil.
I ara fem un parèntesi per explicar-vos un homenatge que s'ha dedicat a les dones pageses, artesanes i artistes vinculades al món rural. ASAJA i AMFAR han fet un acte a Les Franqueses del Vallès per posar en valor la tasca de les dones pageses i les seves diferents facetes, cuidar-se de l'explotació, dedicar-se a l'artesania, ser emprenedores i fins i tot, artistes. Ens ho indica la Rosa Pruna, presidenta d'ASAJA i durant molts anys presidenta de les dones agràries d'Europa. Parlem amb l'Emília Vila que desenvolupa un recurs per facilitar les declaracions de la producció agrària, amb la Mariàngels Rialp, propietària de Semen Cardona que exporta semen de porc arreu del món, i amb la Marina Guiu, empresària i dissenyadora de màquines de collir aulives.
I tal com us hem dit fem una projecció de futur avançant aspectes diferents del nostre recorregut per les terres de l'Ebre, part d'un treball que us oferirem més endavant.
La setmana passada ens varem quedar al centre d'interpretació de les barraques de l'Ebre. Escoltarem uns segons de la banda sonora d'un vídeo, Les barraques del Delta de l'Ebre. El vídeo s'ha fet sota la direcció d'Àlex Farnós, director del museu de les Terres de l'Ebre i la realització de Santi Valdepérez i recobra la memòria viva de gent gran que explica com quan eren petits hi vivien. La barraca és una construcció singular feta de palla i fang que servia d'habitatge en mig del aiguamolls que s'anaven dessecant per guanyar terreny per al cultiu.
Santi Valdepérez té una productora, Filmsnomedes, que entre altres, fa documentals etnogràfics. N'ha fet un sobre l'illa de Buda. Parla del far que fa anys es fa enfonsar i que ara queda allunyat de l'illa evidenciant el retrocés del delta.
I amb en Manel del restaurant Nicanor parlem dels plats típics... cacera, pesca i sobre tot arròs.
Passem a Alcanar gairebé a l'extrem sud de Catalunya. Toni Reverter, tècnic dels serveis d'agricultura de l'ajuntament ens parla de la qualitat de la fruita d'Alcalnar i de com futbolistes famosos van als seus fruiters per obtenir taronges directament de l'arbre. Quan radiem els programes dedicats a la zona parlarem també de les Cases d'Alcanar, del temor als terratrèmols originats pel projecte d'emmagatzematge submarí, de la pesca i de la notable activitat cultural d'Alcanar.
I ens situem ara a la Catalunya Nord. La població d'Elna guarda memòria del que va suposar l'allau de gent que va penetrar quan la Retirada i les condicions en que varen viure. Ens ho recorda el tècnic de l'ajuntament, en Ricard Nieto.
Elena Gual és directora de l'escola catalana Arrels i col¿leccionista de publicacions i material gràfic divers relacionats amb la guerra civil espanyola, dels dos bàndols ens indica, per evidenciar que la recerca no és parcial. La propaganda oficial francesa parlava de rojos i delinqüents i la població tenia un gran temor a un fet que va multiplica per tres la població de la Catalunya Nord.
