INTERVENEN
Oriol Calvo, director gerent del Museu del Càntir d’Argentona
Àngel Puig, president de la Junta de Govern
Aixecadors de càntir i entrenadors
Agents cívics de la campanya Pressupostos Participatius
IL·LUSTRACIONS MUSICALS
La passada, La Trinca (només música)
Blanca, blanca, blanca... l’aigua, Dagoll Dagom
CONTINGUT
L’Oriol Calvo, director del Museu del Càntir d’Argentona, és fill d’un personatge de gran estima a la comarca i pare de l’actual alcalde. Diu que en mig de dues persones tan conegudes ja no sap si hi és o no, però de fet és també un professional reconegut que viatja arreu del món i obté peces per a la col·lecció del museu. Ens parla de seu pare, un metge carismàtic d’aquells que el poble encara venera. No tenia un no per ningú, ajudava desinteressadament les famílies que més ho necessitaven i era un pou de ciència.
Ens apropem a la plaça on es fa la demostració de força dels aixecadors de càntirs. N’hi ha forces d’alineats. Han de començar pels més lleugers i anar aixecant-los tots progressivament. Els dos darrers pesen 160 i 200 quilos respectivament. Aquest any no s’ha arribat al darrer. Però aixecar 160 quilos fins que el broc sobrepassi la boca i poder veure encara que sigui un rajolí, requereix d’un entrenament i una tècnica disciplinària que diuen, és més important que la força que es pugui tenir.
Ens n’anem del municipi però com que veiem uns agents cívics informant als veïns, ens hi parem i gràcies a ells ens assabentem de les propostes que ofereix l’ajuntament a la ciutadania per millorar (i jo diria encara més) el municipi d’Argentona.
