INTERVENEN
Miquel Martí, director del Museu de la Pesca.
Raül Mata, tècnic del museu.
Pitu Xivarri, restaurador(+)
MÚSICA
La Bella Lola
El Meu Avi, Ortega Monasterio
Diverses del grup Peix Fregit
CONTINGUT
Avui, diada nacional de Catalunya, dediquem al programa a alguns trets característics de la nostra cultura, popular o etnogràfica. Comencem, ara que ha fet mig segle de la primera cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, recordant aquest cant procedent de Cuba. Més enllà del folklore, evoca les penes i treballs dels que van creuar l’Atlàntic per buscar un futur millor o bé obligats per la guerra en el mar de les Antilles. Una de les transformacions d’aquest cant es deu a la introducció de les lletres en català. Els puristes no ho van veure gens bé ja que arribades de Cuba, les havaneres es cantaven en castellà. Però Josep Bastons amb Lluny de Ma Terra o Ortega Monasterio amb El Meu Avi varen ser els introductors del canvi. En Pito Xivari, desaparegut fa uns mesos, ens explicava com Monasterio va compondre l’havanera al seu restaurant, Can Xivarri.
I amb el so de l’acordió ens arribem a Arsèguel on cada any se celebra la trobada d’acordionistes del Pirineu. Recordem com ens feien una visita guiada al Museu de l’Acordió.
I tornem a la costa per endinsar-nos al Museu de la Pesca de Palamós. Miquel Martí, que ens explicava les particularitats dels peixos de la Mediterrània i com és vol fer reflexionar al visitant sobre el fet que contemplant un plat de peix hem de veure a través seu tot un univers de persones i de professions. El pescador, sí, però també des dels més estrictament relacionats amb el mar com els que a bosc han tallat la fusta perquè els mestres d’aixa pogueren construir els vaixells. Pel que fa a la fauna, Martí ens diu que “no hi ha un gran estoc d’una espècie però si que hi ha una diversitat important”. I això ho poden apreciar els visitants només entrant a la part museogràfica. Un espai de parets lluminoses ens mostra la gran varietat de peixos. Alternem les entrevistes amb un recorregut guiat de la mà de Raül Mata, tècnic del museu, que s’inicia precisament a l’espai esmentat.
I ara anem a la Noguera per visitar el Centre d’Interpretació de l’Or del Segre on es fàcil coincidir amb una visita escolar
I visitem les Terres de l’Ebre. Volem recordar la vida dels colons de l’illa de Buda i ho fem amb en Santi Valdepérez que té una productora de documentals que es diu Films Nòmades. N’ha fet diversos dedicats a les comarques ebrenques. Buda, una illa del Delta conté diversos passatges musicals que en part reproduïm per gentilesa de la productora.
I acabem referint-nos al Centre d’Interpretació de les Barraques del Delta. Escoltem les veus de testimonis que de petits, la seva casa era una humil barraca de la que guarden els millors records.
