El Franquisme va voler esborrar totes les empremtes deixades per la República, tots els avenços socials i polítics que topaven amb el nacional-catolicisme del règim. I les dones van ser unes víctimes expiatòries, sobre les que va recaure la preservació de la moral catòlica. Davant la més mínima sospita de no compliment de l’ideal de dona franquista, el sistema hi intervenia. Ho va fer a través d’una institució anomenada Patronato de protección a la mujer, que va demostrar ben poca de protecció. La presidia la dona del dictador, Carmen Polo, i actuava com una autèntica “presó de la moral”.
Ens ho expliquen algunes de les dones que van passar per centres del Patronato, com la Consuelo García del Cid, convertida en activista i veu d’aquelles dones, i la Clara Reinoso, a qui van robar el seu nadó en nèixer. Va passar durant la dictadura, però també –i això és el més sagnant— en plena democràcia.
