Les supervivents reclamen justícia i reparació
Un dels capítols foscos de la nostra Història recent es diu Patronato de Protección a la Mujer, una institució repressiva que, lluny de protegir, es va encarregar de controlar, castigar i vulnerar tots els drets de les dones. El Patronato va funcionar com una presó de noies molt joves, sense delicte, en nom de la moralitat, que només buscava assegurar i perpetuar el Règim. Una realitat que va romandre invisible i silenciada fins que una de les afectades, Consuelo García del Cid, va decidir que ja n’hi havia prou, que calia denunciar-ho. I va començar la seva creuada particular, buscant altres testimonis.
El testimoni de la Consuelo o el de la Mariona Roca constaten com actuava la Policia de la Moral contra aquestes dones, considerades "caídas o en riesgo de caer". Privació de llibertat, insults, humiliacions, càstics físics, tracte degradant i, fins i tot, robatori de nadons. Tot això es vivia entre les quatre parets dels centres del Patronato, que va actuar des del 1941 fins al 1985, en plena democràcia. Ho recull en el llibre "Redimir y adoctrinar", la doctora en Història Contemporània Carmen Guillén. Amb totes tres, denunciem aquell horror.
