Vivim la paradoxa d'un món on tot era possible menys canviar-lo
“Tot està per fer i tot és possible”, va escriure el poeta Miquel Martí i Pol. Aquesta necessitat i esperança ens guia a molts: fer per continuar avançant. Molts cops costa, però és el camí, ens han dit, i continuem caminant. Però i si no fós possible? I si estiguéssim encadenats “A les presons del possible”? En parlem amb la filòsofa Marina Garcés, que ha reeditat el seu primer llibre i, 25 anys després, constata que "aquell món que no es podia canviar ha canviat molt. I no com hauríem esperat i desitjat. Les forces de canvi, en el darrer període històric, són destructives i reaccionàries. Per tant, el món ha canviat, sí, però l'horitzó del possible encara s'ha restringit més".
