Entrevistem a l'editora de Nits Blanques, Mónica Batet sobre Vivian, una novel·la que intenta anar estirant del fil de la vida i pensaments de Vivian Maier, la mainadera fotògrafa. Una vida de misteri on hi ha més suposicions que certeses. Fins el 2019 no es varen descobrir en unes caixes abandonades en un traster de Chicago no es va descobrir la seva ingent i magnífica obra, més de 100 mil negatius. Podria haver restat en l'anonimat per tota la vida, però l'atzar va voler que un noi, John Maloof, un historiador que preparava un llibre sobre Chicago, comprés els objectes en una subhasta. Les va posar a la venda per internet i fruït de l'atzar, un crític fotogràfic, Allan Sekula, es va fixar en ells i va alertar a Maloof sobre el seu valor artístic. Així fruit de l'atzar i els fils invisibles de la vida com Vivian Maier va acabar convertint-se en la celebritat pòstuma que és avui en dia.
Mónica Batet ens explica al pròleg titulat Veure i Mirar i Veure i Mirar, una frase que el narrador fa dir a Vivian Maier. També ho fa l'autora danesa, Christina Hesselholdt al ficcionar la vida de Maier. Com autora, observa el món i una vegada observat, n'escull allò rellevant i la reinterpreta. Vivian Maier va ser i continuarà sent un misteri. L'autora danesa no desfà aquest misteri, però si que juga a ampliar i ficcionar la biografia d'una dona que sempre anava acompanyada d'una Rolleiflex i de qui no es va descobrir l'extensa obra fotogràfica fins després de la seva mort. Malgrat que sempre va treballar de mainadera, es calcula que va fer més de 150 mil fotografies.
A VIVIAN, ens fem una idea de qui va ser, quina vida va tenir, quina relació va tenir amb la seva família i amb les famílies per les que va treballar o per què mai no va voler exposar les seves fotografies. Hesselhodt va desgranant els dubtes i les possibles respostes a través de les veus de diferents personatges com la mare, la nena de la que té cura, la Família Rice que la contracta, la pròpia Viv i sobretot un narrador que es converteix en impertinent i que ens va situant. VIVIAN MAIER només va arribar a mostrar el 5% d'ella, es passa la vida acumulant objectes que deixa en trasters. N'arribarà a tenir fins a 7 de llogats. Acumula però no mostra i fa fotografies que no revela, acaba guardant els rodets en caixes de sabates.
Vivian Maier es defineix com una fotògrafa de carrer, les seves instantànies es fixen en l'individu i Hesselholdt enfoca la protagonista com a fotògrafa que captura amb certa grandesa la gent que fotografia amb la seva Rolleiflex, com a Vivian que feia pagar als seus amos per les fotografies que feia als seus fills, com una flâneuse que el 1959 fa la volta al món amb la seva càmera i després passeja per Chicago amb els nens que cuidava i com la dona intocada que fuig dels homes i que pertany a una família meitat francesa i meitat alemanya.
En la reflexió inicial us proposem un parell d'exposicions per aprofundir en l'obra de Vivian Maier i exposem les seves semblances amb Emily Dickinson, amb qui comparteix el fet de ser silenciada durant molts anys i on fem un elogi d'allò pòstum.
Gaudiu de la lectura !!!
