Aquest diumenge hem començat amb una proposta literària, la que ens arriba de Luis Landero que acaba de publicar a Tusquets, "La vida negociable". Secrets familiars i la pèrdua de la innocència de manera sobtada. Descobrim que Luis Landero la va perdre amb la mort del seu pare quan amb 16 anys es va convertir en l'home de la casa. Aquell va ser el tret de sortida al seu destí com escriptor i als seus fantasmes literaris. Abans de posar-se a escriure va ser professor de literatura i va donar classes a l'Escola d'Art Dramàtic. El 1989 escriuria "Juegos de la edad tardía". Per ell, la televisió i les xarxes socials són joguines tòxiques que han deteriorat l'ensenyament.
Entrevistem a Maria Dolors Sàrries la nostra prescriptora cultural amb la que fem un camí intens per diferents recomanacions culturals. La ruta comença per Peter Hujar que va recollir Nova York i l'underground dels '70. Es pot veure a la Sala de la Fundació Maphre (Casa Garriga i Nogués de Barcelona). El fotògraf nord americà va morir molt jove, el 1987 però abans va fotografiar des de personatges de l'escena sociocultural underground com Andy Warhol, Susan Sontag o William S. Burroughs fins a personatges anònims del centre de Nova York.
La trajectòria personal i artística de Peter Hujar ens porta a parlar d'aquells escriptors o personatges que varen morir molt joves sense gaudir d'èxit en vida. Parlem des d'Stieg Larsson, passant per Edgar Allan Poe, Nietzsche, l'autor de la Suite Francesa o Sylvia Plath que es va suïcidar molt jove.
Sabeu que normalment posen noms curiosos a les operacions policials. Una d'elles es va dir OPERACIÓ PANDORA, el desmantallament d'una xarxa que traficava amb obres d'art. COm ens agraden els clàssics descobrim d'on ve el nom de Pandora i sobretot la Caixa de Pandora. Un personatge de la mitologia grega coneguda per haver portat tots els mals a la humanitat. Un mite on hi està relacionat Zeus, Prometeu, Epimeteu i temes com la tafaneria/curiositat que va portar Pandora a un final dramàtic. Un mite que té molt a veure amb la Biblia i l'inici de la humanitat amb Eva.
Aquests dies la negror literària està a l'actualitat pel BCNegra on li varen atorgar el Premi Pepe Carvalho a Dennis Lehane. El que va ser autor de Mystic River o Shutter Island va crear una parella de personatges (Patrick McKenzie i Angie Gennaro) que ens varen ajudar a descobrir el comportament de la complexa societat nord americana actual. I un altre dels autors negres, sota pseudònim és Jean-Luc Bannalec del que parlem perquè aconsegueix retratar la Bretanya francesa de tal manera que fa ganes d'anar-hi. Jean-Luc Bannalec (alias Jörg Bong) va crear un inspector de policia anomenat Georges Dupin, algú que li costa controlar la ira i que retrata a la perfecció la societat bretona i sobretot la seva gastronomia (palourdes grises, vi Sancerre, ostres de Belón, rilletes de vieires, formatge de cabra bretó, pa dolmen de cereals amb vi negre Faugères o un gâteau breton). Descriu les costums bretones i la seva idiosincràsia, paisatges impactants, llum especial i un reducte d'intel·lectuals francesos com Gauguin, Bernard o Laval.
Fotografies de Peter Hujar.
