Avui recuperem una escriptora que s'ha mantingut durant molt temps en l'oblit. Elisabeth Mulder recuperada en una antologia. Va néixer a Barcelona el 1904, no va anar a l'escola però va estudiar piano amb Enric Granados. Serà educada per institutrius particulars i acabarà parlant anglès, francès, italià i rus. El 1987 moria sense que ningú recollís ni una minsa nota necrològica. La seva riquesa verbal, la profunditat de pensament i la força d'expressió feia que dins els cercles literaris s'apuntés que no podia tractar-se d'una dona. Publicarà relats i novel·les i se la va comparar a la Emily Brönte de "Cims Borrascosos". Va ser un esperit lliure, inclassificable, que no es va deixar portar per convencionalismes.
Entrevistem a la nostra prescriptora cultural, viatgera incansable i editora de Meteora, Maria Dolors Sàrries. Un munt de propostes culturals per a tots els gustos, per gaudir durant l'estiu. Comencem descobrint el perquè de la fascinació per Egipte a través d'una exposició al Caixaforum titulada "Faraó, Rei d'Egipte" fins el 16 de setembre. Els Senyors de les Dues Terres, eren els encarregats de protegir Egipte dels seus enemics i de garantir l'ordre de l'Univers. Una col·lecció d'objectes procedents del British Museum que explora els ideals, el simbolisme i la ideologia d'aquests faraons a banda de la vida a la Vall del Nil. A banda de la naturalesa divina, els Faraons també eren representats com guerrers audaços, genis de l'estratègia militar. Eren els intermediaris entre els déus i els humans.
Maria Dolors Sàrries és una gran viatgera i a través de dos viatges, un a París i l'altre a Atenes abordarem un parell de propostes. A París hi ha una exposició sobre Gustav Klimt a l'Atelier des Lumières que es pot visitar fins l'11 de novembre de 2018. Una mostra que projecta els quadre en parets de diferents mides i miralls acompanyades per música. Un espai que era una antiga foneria i que ens serveix per acostar-nos a l'obra de Klimt i altres representants de l'art vienès. L'or i els motius decoratius varen suposar una revolució artística. Molt recomanable la combinació d'art i música en un espai diferent.
I viatgem fins a Grècia, al Museu de l'Acròpolis d'Atenes on els clàssics ens expliquen moltes coses. Avui abordem el Mite de Teseu i el Minotaure, que també es representarà al Grec de Barcelona sota el títol "El Monstre del Laberint". Una representació realitzada per cantants i músics professionals però també amateurs i un artista de cric, representant el Minotaure. El Mite de Teseu i el Minotaure explica com Minos, Rei de Creta té al seu palau un laberint a l'interior del qual hi viu un monstre terrible, meitat home i meitat brau que s'alimenta de carn humana. Minos ha vençut a Atenes en una batalla i com a penyora reclama que cada any la ciutat li enviï un grup de joves per alimentar el monstre. Teseu decideix endinsar-se en el laberint i acabar amb la criatura i salvar la vida dels cretencs condemnats. Coneixerà Ariadna, qui l'ajudarà a través d'un cabdell de fil a poder entrar i sortir del Laberint i acabar amb el Minotaure.
Arriba l'estiu i la nostra prescriptora cultural ens recomana llibres. Per una banda "La palabra pintada" de Tom Wolfe que paradia el món de l'art modern massa devot de certs crítics i gurús que no ens permeten acostar-nos a l'art de manera individual sense pressions. Una argumentació molt convinçent i divertida. Enguany celebrem el Centenari de Maria Aurèlia Capmany. Novel·lista, dramaturga, assagista, traductora, activista cultural, antifranquista i feminista. Recomanem un parell de lectures per mostrar la seva gran vàlua intel·lectual. "Un lloc entre els morts" o "Feliçment jo sóc una dona".
I parlant de lectures, arriba l'estiu i els temuts deures, les imposicions, les obligacions i us recomanem seguir les propostes del profe Manolo, de Gianni Rodari o de Cesare Catà que recomanen cantar, riure, mirar el cel, contemplar una sortida de sol, fer una ruta en bici o fer volar un estel. Per damunt de tot no transformar el llibre o la lectura en un instrument de tortura. Oferir varietat i sobretot, no obligar mai els nens o adolescents a llegir perquè només aconseguirem l'efecte contrari. Contemplar el paisatge, gaudir de la natura o de l'esapi exterior i descobrir llocs nous també són aprenentatge.
