Avui parem atenció a un llibre difícil de classificar però que ens atrapa des del primer moment. Mónica Betet construeix un llibre, Una història és una pedra llançada al riu on toca molts pals. Hem de partir de la base que a l'autora li interessen les històries: com neixen, com evolucionen, com es propaguen, com coincideixen. També li interessen les estratègies que troben els éssers humans per aconseguir una vida normal en sistemes polítics opressius. Aquesta novel·la, que ha impactat gràcies al boca orella, ha trobat la manera d'unir aquests dos interessos creatius i vitals.
Tenim uns protagonistes com el Folklorista, el Revolucionari o l'Escoltadora de Cançons que es passegen en aquesta oda a la ficció, a les rondalles, a la memòria popular. Mónica Batet juga amb la seducció de les paraules i les trames i aconsegueix que el lectors ens enganxem al relat, amb ganes d'escoltar i viure més el món de les llibertats. Ens situen a un no lloc i un temps que el lector ha d'imaginar, tot i que fa referència a dictadures i conflictes com la Guerra dels Balcans, el Mur de Berlín, la dictadura espanyola o portuguesa o la Romania més fosca. Explica històries terribles de la humanitat en format de rondalla. Construeix el text com si fos folklore.
Les històries serveixen com a refugi, amb una prosa brillant i un to que a l'hora és boirós, dens i tendre. La música també és molt important a la novel·la i un refugi, sobretot en les cançons escrites i composades en moments de barbàrie. Una novel·la que s'ha construït durant 4 anys fins a trobar el to que ens atrapa. Les lectures i els viatges són molt importants a l'hora de confeccionar aquesta ficció. L'estructura està construïda a través de flashbacks que doten d'interès i riquesa la trama i que permeten conèixer cadascun dels personatges i el seu paper per aconseguir més llibertat i caminar cap el progrès i la innovació.
I a la reflexió inicial parlem de Ramon Masats, un fotògraf que als 92 anys, és el supervivent de la generació daurada de la fotografia a Espanya. Ara mateix té una exposició a Madrid on mostra les seves imatges clàssiques en blanc i negre. Va ser un renovador que per sort no va voler ocupar-se del negoci de bacallà que la família tenia al Mercat del Born. Sobre el seu arxiu li encantaria que anés al Museu Reina Sofía tot i que pensa que no els interessa molt la fotografia, perquè potser el consideren un art menor. Ell no s'etiqueta com a fotògraf ni com artista, més aviat com un artesà de la fotografia.
Gaudiu!!!!!
