En Jan Garrido i el Rikki Arjuna reconeixen que han arriscat més en les lletres i les músiques del seu nou disc, "Babynova". Parlen de vida i criança
Conversar amb el Rikki Arjuna i el Jan Garrido, la meitat dels integrants del grup Xiula, és mirar amb ulls d'infant la realitat que ens envolta i, en particular, la forma amb la que les mares i els pares els estem acompanyant. Acaben de publicar un nou àlbum, "Babynova", en el que confessen el seu desig de crear una vida artificial, un bebè a mida del món que tenim a base de tecnologia i programació. Això els obliga a repassar en 14 cançons els reptes de la vida quotidiana: la nostra capacitat per afrontar els canvis de plans, com gestionar la frustració i els errors, la separació dels pares, la sexualitat infantil enmarcada en el descobriment del propi cos, els perquès de tot, les baralles amb els germans... i també el dol i la mort. Van demanar la col·laboració de famílies que haguéssin passat per una pèrdua molt propera (la parella, un fill/a) per escriure'n la lletra i la van vestir a ritme d'havanera. El resultat és una cançó preciosa que acompanya el dolor, però que il·lumina el futur també. Repassem amb Xiula el perquè de cada lletra, descobrim com afronten la criança des de que són pares i com composen els seus temes per posar música i paraules a les emocions i a las situacions habituales de la vida en família
