Tres adolescents de 15 anys ens comenten les pors i els dubtes de la seva edat, mentre conversem sobre la novel·la "Tu i jo sense màscares", que han co escrit amb Àngel Burgas
Gairebé podríem dir que fer-se gran, entrar a l'edat adolescent, ens provoca vertigen tan a pares i mares com als propis fills/es. Sovint tenen, i tenim, la necessitat de posar-nos una màscara i una cuïrassa perquè els judicis dels altres no ens fereixin. Ho parlem amb la Sofía, el Mario i la Sabrina, tres adolescents de 4rt d'ESO de l'Escola Sagrat Cor - Sant Ramon, de Barcelona, que han estat escrivint, juntament amb centenars de companys, la novel·la "Tu i jo sense màscares" amb l'escriptor Àngel Burgas. Burgas ha hagut d'anar continuant la història seguint les votacions d'aquests primers lectors, que han decidit què volien que els passés als personatges, a través de la plataforma online de Fiction Express.
També ens ha quedat temps per conversar amb la psicòloga Claudia Tecglen que, com sempre, ens ha ofert una altra mirada sobre la discapacitat.
