L'assetjament escolar és una qüestió social, en la que s'han d'implicar més àmbits que l'escolar si se'n vol posar fi
La majoria dels experts coincideixen en definir l’assetjament escolar com una sèrie de comportaments agressius i intencionals que es produeixen de forma repetida i en un període llarg de temps contra una víctima que no es pot defensar. La definició és important tenir-la en compte perquè qulasevol tipus de conflicte no és #bullying. La Mireia Llardén va patir-lo des de 5è de primària fins a 1er de Batxillerat. Ens ha explicat que, de cop, el seu grup d'amigues va començar a fer-li el buit, a insultar-la, a emputjar-la... animat per una de les noies, que feia de líder. Amb 23 anys ara, diu que és molt més comprensiva amb les persones que li van fer mal perquè ha conegut també el context en el que es produïen les agressions. Les seves companyes tenien problemes a casa. "Les persones que fan mal és perquè estan malament", explica, després d'haver fet un esforç d'autoconeixement i sent estudiant de Psicologia. La Mireia està preparant un projecte per acompanyar víctimes i famílies i donar-lis recursos per afrontar la situació. D'altra banda, l'educadora emocional Cristina Gutiérrez ha subratllat que l'assetjament escolar i el ciberassetjament és un "mal de tots" i que, per tant, s'ha de canviar la mirada per tractar-lo i per prevenir-lo. Pel centre que dirigeix a Santa Maria de Palautordera han passat aquests dies agents de la policia local i dels Mossos d'Esquadra que s'estan formant en tècniques de gestió emocional i que intervenen en casos de bullying. Víctimes i experts coincideixen en afirmar que per acabar amb l'assetjament escolar no es poden fer accions puntuals i provisionals a les aules, i que de tot no se'n poden encarregar els mestres. L'Associació Catalana per a la Prevenció de l'Assetjament Escolar xifra en un de cada quatre els infants i joves que pateix assetjament escolar a Catalunya. La Meritxell Plana, que és portaveu d'aquesta entita i mare d'un infant que va ser víctima d'aquest tipus d'agressions, subratlla que s'ha de desenvolupar en infants i adolescents un comportament preventiu dirigit a la resolució de conflictes en l’entorn escolar. Que s'ha d'evitar la passivitat davant les agressions i que hem de deixar d'assumir que la injustícia i la desigualtat com una cosa habitual i acceptable. L'assetjament escolar NO és una cosa de nens.
