Solo Kim. És el títol d’una de les propostes nominades a emportar-se el Goya en la categoria de millor curtmetratge de ficció. Ha estat preseleccionat per l’acadèmia per aquesta edició número 40 dels Premis Goya. Tracta sobre un jove transgènere. Es troba fent l’últim esforç per completar la transició de canvi de sexe. En qualsevol cas, ho fa sol. Encara es desenvolupa com a dona, a la feina i amb la poca gent que coneix. Potser perquè està completament sol en un país a què ha migrat il·legalment, des de Filipines. Un dels seus codirectors és Javier Prieto ens visita a l'Entrellat per parlar-ne, juntament amb Sílvia Navarro, membre Veus Trans que acompanya a les famílies que es troben en aquesta situació l’associació de famílies amb infàncies i adolescències trans.
Saludem la Cristina Brondo per parlar de tot el que hi ha darrere la vida glamurosa de les actrius… en aquest espai que hem titulat “mama, vull ser artista”... I avui toquem un tema que igual no és profund, però sí que és… revelador: què passa quan el glamur digital i la ficció xoquen amb la realitat de la butxaca i del talent? Sí, parlem d’influencers versus actrius, però no només per riure: també per pensar.
A més, l'Albert Martí ens ha continuat parlant de cinema. Ha dedicat el seu espai als noms propis que fan brillar l’escena catalana, persones que heu de conèixer tant sí com no, artistes i dramaturgs dels qui heu de ser fans. El meu punt de partida és clar: l’Oriol Pla ha fet història als Emmy, i és un actoràs que s’ha bregat amb moltíssimes obres de teatre a casa nostra (Ragazzo, Be God Is, Travy, Falaise, La calavera de Connemara...) i aprofitant el seu impuls, obrim una finestra als artistes, directors i creadores que estan construint el teatre català contemporani. Ens parla de figures consagrades, veus emergents, històries de perseverança i d’imaginació, i una manera molt nostra d’entendre l’ofici. En definitiva, noms que han marcat, marquen i marcaran el nostre teatre.
