Iñaki Gabilondo rememora en aquesta entrevista la seva experiència límit com a cap d'informatius de Televisió Espanyola durant el cop d'estat del 23 de febrer de 1981. El periodista relata com va presenciar l'assalt al Congrés en directe mitjançant els monitors interns de Prado del Rey abans que els tancs ocupessin la seu de TVE.
Segons el seu testimoni, les ordres militars eren dràstiques i incloïen l'amenaça de disparar a matar si algú de la redacció intentava moure's o difondre informació. En un acte de gran prevenció, el director Fernando Castedo va decidir amagar les cintes de l'assalt al Congrés per evitar que el material fos intervingut pels colpistes.
Després d'una hora i mitja d'ocupació, les tropes es van retirar sense explicacions, deixant els periodistes en una angoixa absoluta sobre el futur del país. Davant la incertesa, Gabilondo va assumir el risc de debutar davant les càmeres per informar la ciutadania, desobeint una prohibició militar que no havia estat revocada.
El comunicador assenyala el paper fosc del CESID com el principal enigma de la jornada i suggereix una implicació civil molt més àmplia en els cercles de poder. Descriu el Madrid previ al cop com un "galliner" ple de conspiracions i converses imprudents que buscaven forçar un canvi polític mitjançant un "cop de timó".
Respecte a la desclassificació de documents, es mostra escèptic i creu que les noves proves no aconseguiran frenar els seguidors de les teories de la conspiració. El relat conclou amb un homenatge a la responsabilitat periodística en un moment crític on la incipient democràcia espanyola trontollava sota l'amenaça de les armes.
