Els centres de dades consumeixen enormes quantitats d’energia i aigua, una situació que genera preocupació entre les organitzacions ecologistes davant la manca d'acció dels governs per regular aquests macrocentres
Cada mes, a L’Entrellat, recollim els reportatges dels companys de La Directa. Aquest cop, ens hem centrat en una realitat força desconeguda: l’impacte ambiental dels centres de dades que sustenten la vida digital actual. Tot allò que fem a les xarxes, des dels likes fins als vídeos o les preguntes a la intel·ligència artificial, genera informació que s’emmagatzema en grans infraestructures digitals escampades arreu del món.
Aquestes instal·lacions consumeixen quantitats enormes d’energia i aigua. De fet, es preveu que l’any 2030 el consum elèctric global dels centres de dades sigui equiparable al de tot el Japó. Aquesta situació preocupa les organitzacions ecologistes, que denuncien la inacció dels governs a l’hora de regular aquests macrocentres.
En parlem amb Albert Alexandre, redactor de La Directa, que destaca dades sorprenents, com el fet que una sola consulta a ChatGPT pot arribar a consumir el mateix que 14 bombetes LED en una hora. També conversarem amb Ana Valdivia, investigadora a la Universitat d’Oxford, que remarca que, a més de l’energia, aquests sistemes també requereixen grans volums d’aigua. Per exemple, generar una resposta de 100 paraules amb intel·ligència artificial pot consumir fins a mig litre d’aigua, segons un estudi de la Universitat de Califòrnia.
Aurora Gómez, membre del col·lectiu ‘Tu nube seca mi río’, alerta que l’aigua evaporada en aquests processos sovint conté compostos químics que poden contaminar el medi ambient. Finalment, l’artista i expert en arquitectura digital Mario Santamaría ens recorda que, malgrat la metàfora del "núvol", internet té una infraestructura física molt concreta, que té un impacte real sobre el territori i el planeta.
A més, avui hem conversat amb Manuel Soria sobre una nova investigació presentada aquest matí per l’Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa, en col·laboració amb la companyia aèria Vueling. L'objectiu d'aquest projecte és reduir la contaminació generada pels avions.
Actualment, l'aviació comercial és responsable del 2% de les emissions globals de CO2. Si el sector no adopta mesures significatives a mitjà termini, es preveu que aquesta xifra augmenti fins al 5% el 2030.
I hem començat el dijous amb la nostra col·laboradora Ana Polo, qui ens ha preparat un concurs sobre la vida de Bertín Osborne. Quants “bertincitos” has aconseguit?
