Malgrat la caiguda general de l’atur, la cronificació entre majors de 45 anys persisteix: experiències i propostes per revertir l’exclusió laboral
Avui, a primera hora, hem abordat el repte de l’atur de llarga durada a Catalunya, un fenomen que afecta especialment les persones majors de 45 anys i que, tot i la davallada general de l’atur, continua cronificant-se.
Hem parlat amb Víctor Salvador, cap de Programes d’Ocupació del SOC, que ens ha explicat que gairebé la meitat de les persones que participen en els programes del servei aconsegueixen feina. Ha destacat la importància dels Projectes Integrals amb Contractació com els impulsats per Barcelona Activa, que combinen formació, acompanyament i contractació temporal per afavorir la reinserció laboral.
També ens ha acompanyat la Montserrat Ramírez, una dona de 51 anys que després de tres anys a l’atur ha tornat al mercat laboral gràcies a aquests projectes. Ha compartit la seva experiència personal, marcada per la cura dels seus fills, la dificultat de reenganxar-se i el desgast emocional de no trobar feina. Ara treballa com a informadora i assegura que torna a sentir-se valorada i útil.
Des de CODEMA 45, la xarxa estatal de persones aturades de més de 45 anys, hem escoltat la veu de la seva secretària, Maria Ilda López Pérez, que ens ha alertat de la discriminació per edat al mercat laboral. Ens ha explicat que, malgrat una llarga trajectòria com a cap de recursos humans, es va quedar sense feina al cap de 56 anys i no ha pogut tornar a inserir-se laboralment de manera estable.
I finalment, amb Òscar Molina Romo, professor de sociologia i director de l’Institut d’Estudis del Treball de la UAB, hem reflexionat sobre les causes estructurals d’aquest tipus d’atur. Ha apuntat que el perfil més afectat acostuma a tenir baix nivell educatiu, poc capital social i, sovint, alguna discapacitat. També ha defensat la formació contínua dins les empreses com a clau per evitar la cronificació.
A més, hem parlat amb Menchu Gutiérrez, secretària de les Dones i Polítiques LGTBI+ de CCOO, sobre el cas de dos bombers de la Generalitat de Catalunya, un del parc de Badalona i un altre de Vic, que han modificat oficialment el seu sexe al DNI, tot i que cap d’ells ha alterat el seu nom, aparença física ni comportament habitual. Un dels bombers hauria canviat el seu sexe com a protesta contra les polítiques d’igualtat de gènere, mentre que l’altre ho hauria fet per por de perdre la seva plaça davant de les quotes reservades a dones bomberes.
Aquestes modificacions han generat un intens debat sobre el possible ús fraudulent de la llei trans. El Departament d’Interior de la Generalitat ha obert una investigació per determinar si aquests bombers han intentat aprofitar-se de les polítiques d’igualtat impulsades pel cos.
I hem començat el dimarts amb la nostra col·laboradora Maria Juan, qui ens ha parlat amb contundència sobre la presència massiva d’homes en els espais de poder.