Alba Careta: flor indòmita (Acústicament)

I un so s’enlaira. S’enfila, s’estira, s’enreda. Explora, juga i s’arrisca. Troba bellesa en l’indret feréstec, com l’espina d’una flor silvestre. I així neix, en part, aquest nou disc: Panical, d’Alba Careta. Referit a la planta de secà que floreix amb plena empenta. Ferma, indòmita, viva. Inesperada però tenaç. Imprevista però renaixent per exemple en aquesta música de jazz agresta. No s’excusa, no s’amaga, creix tossuda recordant la força d’allò ancestre. 10 cançons de composició pròpia i versions de dones de la Nova Cançó, retrobades ànimes també indòmites, que van créixer, enlairar-se i florir resistents, irreprimibles i sense sotmetiment. Avui a l’Acústicament, la ment acústica d’Alba Careta.