Mikel Erentxun celebra els 40 anys de Duncan Dhu amb un concert al Palau de la Música Catalana dins del Guitar BCN. Amb el cantant parlem d’himnes intergeneracionals, memòria emocional, el pas del temps i què significa tornar a cantar cançons com Cien gaviotas quatre dècades després. L'artista s'ha sincerat a l'Entrellat i ens ha dit que en "aquests 40 anys tot ha canviat molt i cap a malament" en el món musical.
Al "Mamà, vull ser artista" de la Cristina Brondo descobrim l'obra d'Avui no ploraré al T de Teatre (Teatre Goya), on reflexionem sobre les ferides familiars, la sinceritat i la figura de l’“ovella negra”. Una peça sobre el preu del silenci i la sensibilitat com a motor de veritat i canvi.
Per acabar el dia, Pol Mallafré repassa propòsits vitals, salut mental i quotidianitats amb humor i autoironia, i confessa per què no tornarà a esquiar: fred, diners, cues, vestuari ridícul i estacions hostils. Una crítica divertida al ritual hivernal per excel·lència.
