Avui, a primera hora de l’Entrellat, abordem una problemàtica que afecta moltes escoles públiques catalanes: la manca de manteniment a les instal·lacions. Diversos centres d’arreu del territori denuncien que els seus edificis es troben en un estat deficient, amb exemples com patis que s’inunden, lavabos fora de servei i, en alguns casos, la presència d’amiant a les teulades, especialment en escoles de Cerdanyola i Badalona.
Tot va començar amb un grup de WhatsApp: la presidenta de l’AFA d’una escola de Barcelona ens va traslladar les preocupacions que es comentaven al grup territorial d’associacions de famílies. L'equip de l'Entrellat va comprovar que la demanda de millores és generalitzada a molts centres de la ciutat i, estirant el fil, hem vist que la problemàtica s’estén a municipis de tot Catalunya.
Hem escoltat alguns testimonis, tant de Barcelona com d’altres punts del territori, i hem conversat amb dones que, dia a dia, lluiten per millorar la vida als centres educatius. Són la Iolanda Segura, portaveu del sindicat USTEC, que afirma que un 70% dels centres públics catalans necessita reformes i manteniment. I també hem parlat amb Lidón Gasull, directora de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya.
També hem escoltat a Ruth Cuscó, presidenta de l’AFA de l’Escola la Mar Bella de Barcelona, un dels centres afectats per aquesta manca de manteniment, i amb Estel Félez, membre de la Plataforma d’AFES de Cerdanyola i vocal de l’Associació de famílies d’infants de l’Escola Bellaterra.
Els centres educatius han de garantir una bona qualitat de l’aire i un ambient adequat, amb espais oberts i ben ventilats. Però, s’està complint aquest requisit? La qualitat de l’aire a les escoles és l’adequada? Com viuen els docents aquesta manca de manteniment? La manca de manteniment redueix la qualitat educativa? Com es justifica aquesta situació?
A més, hem abordat una altra problemàtica, els nous escenaris climàtics presenten projeccions més pessimistes que fa una dècada. Es preveu un augment de la temperatura global de fins a 3,7 °C l’any 2100, un escenari que tindrà un impacte especialment greu a les grans ciutats.
Una de les solucions més destacades per fer front a l’augment de les temperatures a l’estiu és la xarxa metropolitana de refugis climàtics. Aquest mateix matí, l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha anunciat que la xarxa de refugis climàtics s’ampliarà aquest any fins a assolir els 244 espais, un increment del 31 % respecte al 2024.
N’hem parlat amb Guille López, conseller delegat d’Acció Climàtica de l’AMB, que ens ha explicat la importància d’aquest creixement en la xarxa de refugis climàtics per combatre els efectes de les altes temperatures sobre la salut i el benestar de la ciutadania, especialment la més vulnerable.
I hem començat el dimecres amb el Dani Niño amb “Endevina com culmina” dedicat als nens!
