Les majories de les investidures trontollen arreu, però les alternatives no sumen i els governs no volen sentir a parlar, per ara, d'avançaments electorals
No fa tant que queien governs per no aprovar els pressupostos. La llei més important que han de guanyar-se al Parlament perquè no només visualitza les polítiques i prioritats d'un executiu i que es farà amb els diners dels ciutadans, sinó la seva estabilitat. Els pressupostos venen a ser com una qüestió de confiança. No en va, presidents i alcaldes se sotmeten per desbloquejar-los. Però a 25 de gener i reincidents, perquè ja van dos exercicis prorrogats, ni Barcelona en tindrà de nous, ni Catalunya, i els de l'Estat al Congrés ni estan ni se'ls espera.
Les majories de les investidures trontollen arreu. Però les alternatives no sumen, i els governs no volen ni sentir a parlar per ara, d'avançaments electorals. S'aferren a la governabilitat, a la no renuncia, i a fer normal que es pot governar sense pressupostos aprovats i que no té perquè ser pitjor. El desgast però és evident. Salvador Illa i Jaume Collboni suaran la cansalada per cada partida. El president de la Generalitat es juga la pròrroga dels comptes la setmana vinent al Parlament, i Pedro Sánchez la tasta amb Junts. Acumula derrotes a la cambra baixa que per a més inri, ens toquen la butxaca, hegemònic el socialisme a Catalunya i a Madrid. De tot plegat en parlem amb la portaveu del PSC al Parlament, Elena Díaz.
