Es desenvolupen investigacions i tecnologies per millorar la longevitat humana
Per part del govern central s’ha anunciat una conferència de presidents autonòmics: per la seva banda, el PP ha avisat que si no es tenen en compte les seves peticions, no hi assistiran. Enfront d’aquesta situació, truquem a en Ramón Mateo, analista polític a beBartlet, per fer una valoració del context polític que es planteja. Mateo comenta que la política estatal passa per un moment molt intens i frenètic i, per aquest ritme, és com es queda marcada l’agenda nacional. A més, parla d’una polarització i una crispació reiterada i avisa del perill social i polític que suposa recórrer habitualment a aquesta classe d’argumentació, com la desafecció política.
Entre els temes del dia, un estudi de l’Institut de Neurociència de la UAB (INc-UAB) ha mostrat que hi ha una proteïna, el klotho, que pot afavorir la longevitat humana a través d’una teràpia genètica. Aquesta proteïna es genera de forma natural en el cos humà i la investigació se centra a potenciar-la perquè està relacionada directament amb l’esperança de vida i, amb el pas dels anys, la quantitat en sang és menor i, alhora, comencen a desenvolupar-se les malalties de la vellesa.
Amb aquesta afirmació sobre la taula, hem contactat amb en Joan Roig, investigador de l’Institut de Neurociències de la UAB, perquè ens expliqui la part més tècnica d’aquest descobriment. Roig detalla que el seu objectiu és “allargar l’esperança de vida, però sobretot mantenint la qualitat”.
Però, d’altra banda, tenim la lectura ètica i social d’aquests avenços, ja que ja fa anys que s’està impulsant una indústria orientada a tractar la longevitat humana. Per tenir una perspectiva més àmplia d’aquests descobriments, escoltem Gemma Marfany, catedràtica de Genètica de la UB. L’experta recalca que cal diferenciar entre esperança de vida i la longevitat, per desenvolupar-ho, reconeix l’augment significatiu històric de l’esperança de vida, però recorda que ha estat per les millores en sanitat i higiene i, per tant, els avenços d’ara se centren en la idea de “l’eterna joventut” i caldria demostrar primer si l’humà pot anar encara més enllà.