El camí de l’autorepressió a l’alliberament
En Jordi Lozano González, també conegut com Jordi Petit, és un dels activistes pioners del país en la defensa pels drets del col·lectiu LGTBI.
Després d’una infància molt complicada i marcada per l’educació catòlica i l’Opus Dei i una adolescència sense referents, es va iniciar en la militància clandestina amb el Partits Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). En arribar de la mili, es va trobar a Barcelona amb la primera manifestació gai. A partir d’aquí, es va afiliar al Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) i es va mantenir al capdavant de la lluita pels drets del col·lectiu.
El rebem a El Pla B per conèixer més sobre el seu llarg recorregut. En Jordi Petit comparteix amb nosaltres records de la seva infància i com va ser formar part del col·lectiu en els anys del franquisme i de la lluita pels drets LGTBI en la democràcia.
Rememora moments importants com la Llei d’arrendaments urbans del 1994 i l’aprovació del matrimoni homosexual el 2005, amb un conjunt de reformes sobre l’herència, l’adopció i la pensió.
Per Jordi Petit, un dels moments més complicats pel col·lectiu va ser l’arribada de la sida, ja que “va destruir tota aquella eufòria dels anys perduts”. Llavors, la tasca de les associacions encara va ser més clau.
