Desallotjament de l’antic institut B9 de Badalona, un dels assentaments de migrants més grans que s’han fet mai a Catalunya. Poc abans de les set, una vintena llarga de furgonetes dels Mossos d’Esquadra han arribat al carrer de Guifré, al barri de Sant Roc, per fer fora les prop de 200 persones que encara vivien a l’edifici, tot i que en els darrers dos anys i mig n’hi havien arribat a viure fins a 400.
Ho seguim en directe amb el nostre redactor Jordi Vila, des del mateix escenari del desallotjament, on el dispositiu policial s’ha desplegat amb els antiavalots. En els moments previs hi ha hagut tensió, amb alguns manifestants llançant pedres, però finalment el desallotjament s’ha completat.
L’edifici, de més de 3.300 metres quadrats i amb 7.500 metres de patis, acollia majoritàriament homes procedents de diferents països de l’Àfrica subsahariana, molts d’ells sense papers. Una part dels residents ja havia marxat els darrers dies, fet que ha reduït el nombre de persones afectades directament pel dispositiu policial.
Un dels portaveus del col·lectiu, Younouss Drame, del Senegal, que fa 15 anys que viu a Catalunya i va ser un dels primers habitants del B9, explica que molts dels desallotjats no saben on passaran la nit. Al B9, molts migrants sobrevivien recollint ferralla, com a músics de carrer o treballant en repartiment a domicili.
Des de les entitats socials, Carles Sagués, de la plataforma Badalona Acull i Sant Roc Som Badalona, reconeix que el panorama és molt dur i ha assegurat que continuaran oferint suport humanitari.
L’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, manté un discurs molt dur. Fa dues setmanes, en una entrevista a 'El matí de Ràdio 4', va assegurar que no cal oferir cap alternativa residencial als migrants del B9 i els va qualificar de “colla de delinqüents”.
Albiol defensa que l’assentament suposava una amenaça per a la seguretat i la salut pública i vol recuperar l’espai per convertir-lo en una comissaria de la Guàrdia Urbana, i eventualment també dels Mossos d’Esquadra.
A Badalona, el record de tragèdies passades continua molt present: l’incendi de la nau ocupada del Gorg, fa cinc anys, on van morir cinc migrants, o el desallotjament de la nau del carrer Progrés el gener del 2022. Les entitats alerten que, sense polítiques de fons, la història es repetirà i que, tard o d’hora, una part d’aquests migrants acabarà ocupant una altra nau o edifici abandonat, tornant a generar un nou assentament.
No et perdis la connexió del nostre redactor Jordi Vila en aquest àudio!
