Dr. Francisco Cárdenas, responsable de l¿unitat de RMN dels CCiTUB (Centres Científics i Tecnològics de la UB), ens explica els avantatges i el que supossa per la medecina.
El laboratori de Ressonància Magnètica Nuclear (RMN) de la Universitat de Barcelona (UB) està enhorabona. Per què? Perquè ahir va presentar una infraestructura única a tot Europa. Es tracta d'un espectròmetre de RMN de molt alt camp que utilitza superconductors d'alta temperatura (principal novetat) i que és capaç de crear un camp magnètic 500.000 vegades més intens que el de la Terra. Aquesta tecnologia s'aplica a àrees de recerca com la química, la biologia i la biomedicina i és decisiva per estudiar les característiques de les molècules i, gràcies a això, detectar les interaccions entre fàrmacs i receptors, identificar noves dianes terapèutiques i dissenyar medicaments per combatre malalties.El que fa particular la tècnica de la RMN és que, a diferència d'altres tecnologies com les d'infrarojos, necessita un camp magnètic molt intens. "Si tu per exemple vols determinar l'estructura de l'aspirina i no tens un camp magnètic, no ho pots fer", explica a La Vanguardia el doctor Francisco Cárdenas, responsable de la unitat de RMN dels CCiTUB (Centres Científics i Tecnològics de la UB ), que acull la nova infraestructura. Les propietats magnètiques dels àtoms només es detecten en presència d¿un camp magnètic, és un requisit indispensable.
