L’any 1918, el polític Francesc Cambó va dir a l’escriptor Josep Maria de Segarra: «Si jo algun dia fos milionari —que pel camí que vaig no ho seré mai, perquè aquí on me veieu estic sense un cèntim—, m’agradaria fundar a Catalunya alguna cosa important de cara als clàssics, perquè em penso que el que fa més falta al nostre país és precisament la lectura dels antics; oi que m’enteneu…?»
Pocs anys més tard, el 1922, després d’haver fet fortuna, Cambó va aplegar un bon nombre d’intel·lectuals per fer realitat el seu somni: la Bernat Metge, una col·lecció de clàssics grecs i llatins rigorosa, amena i bilingüe, que pretenia enfortir la llengua catalana i elevar la vida cultural del país.
100 anys després podem dir que la gran majoria de llengües del món no tenen cap col.lecció traduida equiparable a la de la Bernat Metge.
I aquesta col.lecció de clàssics grecs i llatins impulada per Francesc Cambó i Joan Esterlich està de celebració del seu centenari. I és que durant aquest temps ha realitzat més de 400 traduccions al català.
Actualment la tasca de la col.lecció de clàssics Bernat Metge es fa des de “La Casa dels Clàssics” que des del 2017 va agafar el relleu de l’antic institut Cambó en la gestió i l’edició d’aquesta col.lecció amb la intenció de continuar impulsant un dels projectes més importants de la cultura catalana.
Per cert, una col.lecció de clàssics traduida al català i que ha subsistit gràcies diverses generacions de subscriptors. N’hem parlat amb en Raül Garrigasait, escriptor, traductor, editor i president de La Casa dels Clàssics.
