Les petrolieres haurien apujat preus per quedar-se part de l'ajut de 20 cèntims a la benzina. Parlem amb Jordi Perdiguero, professor del Dep. d'Economia Aplicada, i amb
Andoni de la Llosa, expert en dret de la competència a Redi Advocats.
La subvenció als carburants que va estar en vigor a Espanya durant bona part del 2022 va generar un sobrepreu al dièsel que va fer que almenys un 17% dels diners emprats a costejar l'ajuda acabés en mans de les benzineres. Un total de 723 milions d'euros que no van revertir en els consumidors, igual que 202 milions més que van tornar a l'Estat en forma d'increment de la recaptació a través de l'IVA.
Així es desprèn d'un estudi elaborat pels economistes Juan Luis Jiménez i José Manuel Cazorla-Artiles, de la Universitat de Las Palmas de Gran Canària, i Jordi Perdiguero, de la Universitat de Barcelona, que analitza l'impacte de la subvenció de 20 cèntims i els resultats preliminars dels quals es publiquen aquest dimecres al bloc especialitzat Nada es gratis. La seva conclusió principal és que, encara que la mesura "possiblement va reduir algunes dècimes l'Índex de Preus al Consum", va tenir diversos efectes col·laterals negatius que haguessin aconsellat recórrer a fórmules alternatives.
L'anàlisi esmenta diversos d'aquests efectes, com l'incentiu que va suposar per consumir més combustibles fòssils i contaminar més o el seu caràcter regressiu en beneficiar més les rendes altes, però se centra a quantificar la variació dels preus de la gasolina i el gasoil durant la vigència de la subvenció.
Per això, l'estudi compara l'evolució dels preus a Espanya amb diversos països europeus que no van introduir subsidis als carburants. El resultat dels càlculs és que, a causa de la subvenció, el dièsel va ser, de mitjana, 4,65 cèntims per litre més car abans d'impostos i 5,95 cèntims per litre en observar el preu final entre l'abril i el desembre.
