Una Montserrat Tura contenta d'haver-se retrobat amb la seva vocació de metgessa, però que no oblida la seva altra gran passió, la Política, s'acosta a "Confidències" i ens diu que totes dues, la Medecina i la Política, "estan destinades a fer que les persones visquin millor".
Tura defensa la Política com a servei i té molt clar que un polític ha de tenir principis ètics i molta humilitat. Confessa que es va dedicar a la Política "per genètica", amb un avi i un besavi alcaldes de Mollet i un oncle, Jordi Solé Tura, "pare" de la Constitució. Ara allunyada de la vida pública, i distanciada del seu partit, el PSC, "milita" en el Moviment Catalunya i no descarta que pugui convertir-se en un partit polític, socialista i catalanista.
Ferma partidària de la "unió lliure i voluntària del pobles", Montserrat Tura lamenta que Espanya no entengui el "tema català" i que s'hagin perdut tantes oportunitats de resoldre-ho. El 9-N --diu-- participarà de la jornada de participació del "Volem Votar", perquè els pobles tenen dret a decidir el seu futur, però deixa molt clar que no es tracta d'una jornada electoral, perquè no hi ha hagut espai per a totes les opcions.
Tura es defineix com a "socialista i catalana" i propugna una Catalunya social i nacional, on hi hagi igualtat d'oportunitats per a totes les persones i serveis públics a l'abast de tothom. Però no s'acaba de creure que, amb la independència, ens tornaríem tots bons, de cop.
Les seves reflexions les ha recollides en un llibre: "Estirant el fil. Quan el PSC va abandonar el Catalanisme".
