La soledat que no es veu: quan fer-se gran pesa més

La soledat no desitjada ja no entén d’edats, però continua colpejant amb més força la gent gran. Persones que viuen soles, que tenen família, però que se senten abandonades, invisibles i sense ningú amb qui compartir el dia a dia. Les hores passen lentes, sobretot a les tardes i als vespres, quan el silenci pesa més que mai. És una realitat quotidiana que afecta el benestar emocional de moltes persones grans i que sovint queda amagada darrere les rutines i les obligacions familiars. | Informa Marga Esparza