La societat s’enfronta al progressiu envelliment de la població. L’augment de l’esperança de vida i les baixes taxes de natalitat provoquen que cada vegada sigui major el percentatge de gent gran, especialment als països desenvolupats.
No obstant, moltes persones grans, malauradament, veuen com l’actual model de societat les deixa al marge. Als ancians ja no se’ls considera aquells transmissors de coneixement que aconsellaven la societat. Ara, fruit de la voragine productiva de la vida moderna els veiem com persones dependents: de la família, del sistema públic i de la societat en general. La solitud a que moltes vegades es veuen abocats emmascara una preocupant realitat: L’any passat el nombre de denuncies per maltractaments a la gent gran va superar, tan sols a Catalunya, les 2600. No obstant, alerta Enric Peidró, membre de la federació de persones grans de Catalunya, aquest segueix sent un maltractament invisible.
Precisament, la por a quedar-se sols, adverteix Montse Celdran, psicòloga d’EIMA, Associació per l’Investigació dels Maltractaments a les Persones Grans, fa que existeixi certa acceptació per part de les persones que pateixen aquestes situacións.
Les xifres són esgarrifoses, segons aquesta mateixa enquesta del departament d’interior 1 de cada 10 avis reconeix haver estat víctima d’abusos i de violència, ja sigui per acció o per omissió, en els darrers 12 mesos. El fet que molts d’aquests maltractaments es produeixin al propi domicili, alerta Jordi Muñoz, president d’Eima i advocat especialitzat en els drets de les persones grans, fa molt difícil la seva visibilitat.
