El 30 de maig de 1960. S’inauguraven les noves instal·lacions al zoo de Barcelona que, entre d’altres, acollia el primer delfinari d’Europa.
Però la història del parc zoològic de la ciutat es remunta a finals del segle XIX quan l’Ajuntament es va haver de fer càrrec de la col·lecció d’animals exòtics del banquer barceloní Lluís Martí Colodar, que a causa de la seva fallida econòmica ja no podia mantenir. En la particular col·lecció que Martí havia començat al 1865 hi havia camells, ossos, lleons, una zebra, una girafa, o un elefant entre d’altres espècies.
A mitjans del segle XIX, mostrar animals extravagants i exòtics va fer dels parcs zoològics un atractiu de primera a les principals ciutats europees i Barcelona no en va ser l’excepció.
Passat més d’un segle el zoo de Barcelona ha canviat per complert tant les seves instal·lacions com la seva funció.
Tot i així la necessitat de l’existència del zoo de Barcelona sempre ha estat qüestionada. El debat sobre el futur del parc ha estat sobre la taula de forma recurrent.
